29/05/2018

Un heroi de Mali

2 min

EscriptorMamoudou Gassama, el jove immigrant sense papers convertit en heroi nacional de França (i en heroi global a les xarxes i els mitjans de tot el món) després d'haver salvat la vida d'un infant posant en risc la seva, ha etzibat sense proposar-s'ho una poderosa i feliç bufetada a tots els racistes, xenòfobs, ultres i partidaris de les extremes dretes europees i d'arreu. Gassama va escalar quatre pisos, i més que n'hi hagués hagut, per dur a terme la seva proesa, que va realitzar sense vacil·lar ni un instant i amb la mateixa facilitat amb què un ultra aixeca el braç per fer la salutació feixista. La seva és una exhibició de força, agilitat, coratge, intel·ligència i noblesa, tot alhora, que tots aquells que atien i promouen l'odi contra els immigrants, o l'odi contra qui sigui, no poden ni tan sols somiar de fer ni d'imitar. Mamoudou Gassama és la viva imatge del que ells odien: un immigrant il·legal que no tan sols no roba ni es droga ni trafica sinó que du a terme en un moment una acció molt més valuosa del que ells podran fer mai en tota la vida. Una demostració més que cal ser molt més intel·ligent i intrèpid per ser bo que per ser malvat. De fet, les notícies ens confirmen cada dia que ser dolent és una vulgaritat a l'abast de qualsevol idiota.

Oportunista i hipòcrita (va guanyar les eleccions fent discursos moderats en matèria d'immigració, però la seva legislació restrictiva sobre l'asil d'errants ha causat escàndol entre els sectors progressistes), el president francès, Emmanuel Macron, ha corregut a fer-se la foto amb Gassama, rebent-lo oficialment i concedint-li, com a premi a la seva heroïcitat, la ciutadania francesa amb tots els honors adjacents i incrustats que convinguessin. I de seguida s'ha plantejat la qüestió: la ciutadania ha de ser un premi? ¿No la mereixia igualment Mamoudou Gassama abans de salvar la criatura? No era la mateixa persona? En lloc d'un ascensor social, ¿els immigrants i refugiats s'han de guanyar els drets escalant façanes d'edificis i convertint-se en herois? La concessió de la ciutadania a Mamoudou Gassama com a recompensa a la seva noble acció, ¿fins a quin punt no és una falta de respecte a totes les persones que han hagut de deixar casa seva i arriben (a França en aquest cas, però també a casa nostra) demanant ser tractats com a persones sense arribar a aconseguir-ho?

A l'Europa de la qual el mateix Macron vol ser líder, i que ara com ara té com a principal política amb els refugiats el seu ofegament dins la mar, i amb els immigrants il·legals les tanques amb ganivets, les reclusions inhumanes, les pallisses i les expulsions, les preguntes que suscita el cas de Mamoudou Gassama són tan crues com urgents. Però benvinguda sigui la gesta de l'heroi de Mali, pel que té de lliçó de dignitat humana a aquells que semblen no tenir-ne, o que l'han oblidat o se l'han venuda pel camí.

stats