Valmojado, per exemple
Un vídeo difós aquesta setmana a les xarxes socials pel partit animalista PACMA mostra la becerrada que es va celebrar el diumenge 7 d’agost a Valmojado, Toledo, un poble de poc més de quatre mil ànimes en plena festa major. La becerrada consisteix a torejar dos vedells de pocs mesos que són sotmesos per una colla de coratjosos toreros a tota casta d’atrocitats: els claven banderilles i l’estoc, els rematen amb la puntilla, els tallen les orelles mentre agonitzen damunt l’arena i, en definitiva, abusen fins a la nàusea de la indefensió i la fragilitat de dos animals que amb prou feines s’aguanten drets mentre són torturats fins al vòmit de sang.
L’expressió de terror, estupor i pena amb què els seus ulls interpel·len els botxins commouria el lèmur més impàvid. Però no els gojosos veïns de Valmojado, que festegen la faena amb cridadisses, aplaudiments i riallades, incloses les d’infants educats en aquesta mena de tradicions que exhalen un tuf atàvic de misèria i mancances educatives severes, per dir-ho suaument. La condemna dels usuaris de les xarxes ha estat massiva, contundent i unànime, i per això l’Ajuntament de Valmojado (del PP, per variar) s’ha apressat a qualificar els matadors de vedells de “joves valents”, mentre acusen el PACMA d’haver “manipulat les imatges”, i l’alcalde del poble, Jesús Agudo, amenaça de denunciar tothom que gosi exclamar-se de la barbàrie de l’espectacle. Doncs ja pot apuntar el nom d’un servidor a la llista de milers de denúncies que haurà de presentar, senyor alcalde. Sóc un de tants que no suporten més aquestes exhibicions de penúria intel·lectual i moral que s’estenen encara a massa indrets de l’Espanya que ja entristien Machado. I ho he de fer extensiu, per desgràcia, a Catalunya i les Balears, on habitualment no hi raja la sang però sí encara, de vegades, la imaginació morbosa a l’hora d’empescar-se diversions indignes a expenses dels animals i encara defensar-ho amb presumptes drets adquirits per no se sap quina idea retorçuda de la cultura i les identitats col·lectives. I no, no sóc partidari de les prohibicions, però sí del darwinisme.
