Publicitat
Publicitat

Una vella, coneguda ferum

Un miler de juristes s’han pronunciat per alertar que els empresonaments dels consellers i els Jordis són improcedents

Al mes de febrer l’Audiència Nacional va condemnar el raper Valtònyc a tres anys i mig de presó per haver gravat una cançó que feia burla del rei emèrit d’Espanya, Joan Carles de Borbó, i de la Corona. Al cap de pocs dies el mateix tribunal va condemnar una estudiant d’història coneguda com a Cassandra per haver difós uns tuits amb acudits sobre Carrero Blanco a un any de presó i set d’inhabilitació, la qual cosa la privava d’accedir a una beca per acabar els estudis i de la possibilitat d’exercir com a docent en acabar-los, tal com tenia previst. Despús-ahir el Tribunal Constitucional va suspendre cautelarment l’ingrés a presó dels feixistes que van assaltar la llibreria Blanquerna de Madrid l’11 de setembre del 2013, amb l’argument que l’empresonament podia comportar “danys irreparables” per a aquests patriotes espanyols. Pocs dies abans, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va amenaçar que, d’acord amb el que ell va anomenar “millora dels delictes d’odi”, introduïda pel govern del PP al Codi Penal, seran perseguides i castigades aquelles persones que hagin gosat fer broma o comentaris que es considerin inadequats sobre la mort del fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza. El mateix dia que els ultres madrilenys eren eximits pel TC d’entrar a presó, el mateix ministre Catalá va fer mofa i befa del miler de ferits que hi va haver a Catalunya l’1-O, com a conseqüència de la violència policial que el seu govern persisteix a negar que s’hagi produït mai. Com que és ministre, la mofa i la befa no la va fer a través d’un tuit ni amb una cançó o amb un acudit a la premsa, sinó des de la tribuna del Congrés, el lloc des del qual se suposa que som representats tots els ciutadans espanyols (que també som tots els contribuents que li paguem el sou al ministre Catalá).

Els membres de la caravana feixista que va recórrer l’estiu passat la localitat cordovesa de Lucena “per celebrar el 18 de juliol” es passegen en llibertat i amb tota tranquil·litat, igual que els nombrosos grups violents d’extrema dreta que en les últimes setmanes han causat aldarulls, destrosses i episodis d’odi a Barcelona i en altres ciutats catalanes. Un altre argument que ha servit al TC per deixar en llibertat els feixistes de Blanquerna és que alguns d’ells tenen fills, una consideració que no s’ha tingut ni amb les conselleres i consellers catalans empresonats ni amb els dos Jordis. Un miler de juristes s’han pronunciat per alertar que aquests empresonaments són del tot improcedents i irregulars, sense que cap instància judicial ni el govern d’Espanya hagi volgut escoltar-los.

Una vella, coneguda olor és el títol d’una de les primeres obres dramàtiques escrites pel gran Josep M. Benet i Jornet, l’any 1962. La ferum irrespirable que ens ofèn ara cada dia és la de la putrefacció política i moral que arrosseguem des d’aquells mateixos anys, i que fa que cada dia se’ns faci menys difícil imaginar com devia ser la vida quotidiana de les persones durant el franquisme.

Riure, malgrat tot