Votar per la República
Quan no tens un estat tampoc tens moltes altres coses, i una d’elles és temps per lamentar-te. Que el camí serà llarg és una veritat que va dir el president Puigdemont des de Brussel·les, però la veritat indiscutible sobre el Procés, sobre la independència de Catalunya i sobre la República Catalana és la que va expressar la ciutadania ara fa un mes, votant i defensant les urnes i els vots contra la salvatjada de la violència ordenada pel govern d’Espanya. Ara és aquest mateix govern el que convoca eleccions, i toca (amb una República proclamada, però purament nominal i del tot inoperativa) tornar a les urnes per defensar la dignitat exercida l’1-O. El govern d’Espanya, amb el seu estat al darrere, convoca aquestes eleccions condicionat per Europa i sense ganes: recordem que en les mesures aprovades pel consell de ministres per desplegar el 155 hi sortia que les eleccions s’havien de celebrar “quan la situació s’hagués normalitzat”, és a dir, quan es considerés que l’ocupació s’havia consolidat i quan el sobiranisme polític i la resistència ciutadana haguessin estat desactivats o, si més no, mitigats. Si després han canviat el criteri i han passat a convocar-les amb els fets d’octubre encara tan calents és perquè algú amb més enteniment que ells els ha dut a renunciar a l’agressivitat del pla inicial (tampoc no han intervingut els mitjans públics ni han desplegat l’exèrcit, per exemple) i a resignar-se a postergar-ho per després d’unes eleccions que els fan mandra perquè saben que les poden perdre.
I les perdran, a condició que l’electorat independentista i republicà es mobilitzi com mai, més encara que el 27-S. L’electorat del nacionalisme espanyol ja hi està, de mobilitzat, i aniran tots a votar amb un peu davant de l’altre: no s’ha d’esperar absentisme per la seva banda, acomodats en la dolça victòria d’haver destituït el govern legítim de la Generalitat. Hi aniran a beneir amb el seu vot un nou ordre que no consisteix només a treure uns partits per posar-ne uns altres, com succeeix en unes eleccions normals, sinó a suprimir una idea de país per imposar-ne una de basada en l’autoritarisme i la uniformització. Hi aniran a acomplir un vell somni, un vell projecte d’Espanya al qual no s’ha renunciat ni es renunciarà mai. Els catalanoparlants que vivim en comunitats on el PP ha governat sabem de què va la cosa, i quatre anys amb un govern de Cs i el PP a la Generalitat no servirien per augmentar la força de l’independentisme sinó per causar una destrossa en àmbits clau de la societat catalana que després prou feina hi hauria a tornar a reparar així com es pogués.
Per això no hi ha temps per lamentar-se de res. Els partits que donen suport a la República han de designar al més aviat possible quines persones es presentaran a defensar-la, i amb quin discurs i de quina manera pensen fer-ho. I s’ha de fer una gran campanya, tenint present que l’estat espanyol (incloent-hi la seva justícia) jugarà tan brut com li sigui possible durant les properes setmanes. El que ha passat és molt important, però el que ha de passar ho és més encara.
