PalmaEn un país mig normal, si a l’extrema dreta se li acudeix visitar els centres d’ensenyament públic amb l’evident intenció de cercar-hi brega, és previsible que les forces vives del sistema es preocupin d’impedir que això succeeixi. Per posar un exemple que ens és proper (perquè som mig alemanys), és difícil imaginar diputats del partit ultradretà Alternativa per Alemanya recorrent les escoles i els centres de Secundària sense topar amb una oposició ferma per part de la resta de les formacions polítiques, i, per descomptat, amb la negativa rotunda de tota la comunitat educativa. El mateix succeiria a França, i a molts altres països d’aquesta Europa de la qual ara renega el nacionalisme espanyol, perquè el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha donat la raó a criminals perillosos com Junqueras o Puigdemont en contra dels interessos de l’Espanya eterna i gloriosa.
Però no ens desviem del tema. A Balears, la possibilitat que l’extrema dreta pugui anar a destorbar alumnes i professors en horari lectiu no pot dependre tan sols d’un informe dels serveis jurídics del Parlament que digui que no hi veuen cap impediment legal. Els tres diputats de Vox que degraden amb la seva presència les sessions del Parlament (Idoia Ribas, Sergi Rodríguez i Jordi Campos) insisteixen a voler passar revista als centres d’ensenyament públic. Volen comprovar in situ, diuen, si els docents hi adoctrinen els alumnes en allò que ells consideren pancatalanisme o ideologia de gènere. Falta veure com gestiona aquesta provocació el conseller Martí March, ja que que, segons sembla, ni el cos d’inspectors ni ningú dins la Conselleria d’Educació considera admissible la indesitjable visita. Hem de suposar, per tant, que el conseller sigui el primer a mantenir la fermesa i la mà esquerra davant el que s’ha de contemplar com un desafiament contra la comunitat educativa.
Que els representants de qualsevol partit polític es dediquin a recórrer escoles i instituts per comprovar que tot el que s’hi fa s’adequa al seu gust particular és una idea que no té sentit. Que ho facin els d’un partit d’extrema dreta és un insult contra la llibertat de pensament i de càtedra, un perjudici per als alumnes i una burla en un país que va patir una dictadura com la franquista, que Vox defensa a peu i a cavall. Segurament no hi ha cap llei ni cap normativa que prohibeixin que es puguin fer visites d’aquest tipus als centres docents, però allà on no arriben els textos legals ni la jurisprudència, cal que s’imposin el sentit comú i la dignitat. L’ensenyament públic és el pilar fonamental d’una societat que es vulgui sana i democràtica, i és per això mateix que formacions com Vox tenen tant d’interès a fiscalitzar-lo i atacar-lo. Pels motius de queixa que puguin trobar en les seves depriments visites no fa falta preocupar-se’n, perquè si no en troben se’ls inventaran, i a continuació els convertiran en les corresponents querelles que són la seva forma preferent d’expressió. D’advocats, fiscals i jutges disposats a riure’ls les gràcies malauradament no els en falten, ni a Balears ni a les Espanyes. El resultat és la intoxicació del debat públic, i també la preocupant imatge que la justícia espanyola ofereix davant el món, i que aquesta setmana ha arribat a la seva cota màxima d’irrisió.
El conseller March ha de prendre les mesures que consideri adequades, però aquestes visites no poden produir-se. Les aules han d’estar lliures de partits polítics que boicotegen minuts de silenci per dones assassinades, i que tenen líders que presumeixen d’anar pel món armats amb una ridícula pistoleta.
