VISCA EL SISTEMA

Vox és el nou centre liberal

Mentre uns s'ocupaven de blanquejar-los, Rivera i la seva cúpula han anat fent la seva

Una part més que substantiva de l'electorat de Ciutadans ha migrat a Vox, de la qual cosa hem de col·legir que Vox deu ser una formació moderada de centre liberal, perquè així és com s'ha presentat sempre el partit que fins avui liderava Albert Rivera. Ironies a banda, cal suposar que la impetuosa transfusió de vot des de Ciutadans cap a Vox hauria de demostrar d'una vegada per totes que Ciutadans és i sempre ha estat un partit d'extrema dreta pura i dura, amb quatre guarniments neoliberals per mirar de disfressar-ho. Extrema dreta entesa a la ibèrica manera, això és: amb un ideari molt prim però basat en una granítica aversió contra la diferència, sigui aquesta política, lingüística o cultural. Això s'ha expressat amb un discurs de la por de manual, tot i que elevat a cotes fins ara insòlites de grolleria i falsedat: els hem sentit parlar fins a l'avorriment de totalitarisme, de terrorisme, d'una societat trencada, de llistes negres, purgues i persecucions ideològiques, de catanes, de ments abduïdes, de monotemes, de fanatisme, de policia política, de mitjans públics sectaris i d'escola adoctrinadora. Els hem sentit parlar d' apartheid. Els hem vist publicar als quatre vents els noms i les cares de professors falsament acusats, i els hem vist exhibir les imatges de l'atemptat d'Hipercor per mentir sobre els CDR. Els hem vist anar a Altsasu a fer un acte de provocació davant dels morros dels familiars, amics i veïns dels nois injustament empresonats. Els hem vist burlar-se dels presos polítics catalans. Els hem vist animar grups de gent que sortien de matinada a arrencar llaços grocs amb la cara tapada, uniformats i portant armes blanques.

Tot això són actuacions típiques de l'extrema dreta. La insistència de molts mitjans i de bona part del sistema polític per fer passar Ciutadans com a centre ha estat deguda només a la necessitat de disposar d'un partit submís als poders fàctics de la pàtria i del diner, i que pogués fer de frontissa entre el PP i el PSOE, o fins i tot substituir-los quan convingués. Mentre uns s'ocupaven de blanquejar-los, Rivera i la seva cúpula han anat fent la seva. Ara el seu trist llegat canvia de mans i passa a les de Vox, que és exactament el mateix tipus de partit (així ho han captat els seus votants), només que amb menys maquillatge. En certa manera, fins i tot s'agraeix.

El desplaçament de vot de Ciutadans cap a Vox demostra que el famós substrat franquista de la societat espanyola existeix, i que no és precisament residual. Dona per als 57 escons que va arribar a tenir Ciutadans, per als 52 que té ara Vox i per a una bona part dels 88 que conserva el PP. I està sobrerepresentat a la premsa i als poders de l'Estat: policia, exèrcit, alt funcionariat, Corona i, sobretot, justícia. Pel que fa al comiat estil Forrest Gump d'Albert Rivera, res a comentar tret que cada dia que aquest home ha passat dins la vida pública ha estat una completa indecència, que algun dia l'hauria d'avergonyir tant a ell com a tots aquells que ho han fet possible.

Albert Rivera dimiteix després de la debacle de Ciutadans: "Deixo la política"