EscriptorEl cas de la violació múltiple i en grup d’una menor la passada nit de Nadal, al barri de Corea, ha fet esclatar l’escàndol dels menors tutelats per l’Administració Pública que han estat explotats sexualment. És imprescindible aclarir quina és la feina que fa l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) amb els menors tutelats, i quin sentit té el secretisme amb què s’havia tractat fins ara aquesta història. Si l’IMAS (com reconeix el seu president, i conseller d’Afers Socials del Consell de Mallorca, Javier de Juan) té coneixement de l’existència de xarxes de prostitució de menors com a mínim des de l’any 2010, i si es tracta d’una xacra tan estesa que es produeix fins i tot dins els centres tutelats pel mateix IMAS (però també dins llars familiars), aleshores és obvi que els protocols d’actuació no han servit per a res.
Tampoc s’entén a què treu cap que existeixi una Unitat d’Abusos Sexuals Infantils, si el resultat és que les nines (i alguns nins) més vulnerables continuen sent captades per exercir la prostitució. No tan sols això, sinó que la inoperància dels cossos i forces de seguretat de l’Estat (és a dir, Policia Nacional i Guàrdia Civil) també causa perplexitat, per no dir calfreds. I la sorpresa expressada davant els fets pel fiscal en cap de Balears, Bartomeu Barceló, fa pensar com a mínim en una negligència impresentable (i insuportable) per part seva.
Mentre s’aclareixen i es depuren responsabilitats per tanta deixadesa, hi ha qüestions que es poden apuntar. La primera és que la prostitució de menors no és una xacra exclusiva de les Balears, sinó que es produeix arreu d’Europa i del món anomenat avançat. Però hi ha factors que clarament l’afavoreixen i, entre aquests, dos dels més importants es troben fortament arrelats aquí: el masclisme i les drogues. El masclisme té una relació directa amb el fracàs i l’abandonament escolar, una altra vella problemàtica d’aquest país. Quan deim que alguna cosa s’ha esfondrat en alguns sectors de la nostra societat des del punt de vista educatiu, ens referim exactament a això: joves amb una autoestima tan degradada, i amb tan poc interès pel seu propi futur, que exercir de proxeneta o de prostituta els acaba semblant una sortida vàlida.
Pel que fa a les drogues, òbviament són l’ingredient que acaba de fer ingovernable la situació. El comportament dels menors drogats és imprevisible, tret del fet que sempre apuntarà cap a una espiral d’autodestrucció encara més agressiva i ràpida que la dels adults. Afirmar que Mallorca i Eivissa estan podrides per les drogues es podria considerar efectista, si no fos perquè és cert. Són punts estratègics en la ruta internacional del narcotràfic, on arriba la droga que abans s’ha recollit de grans vaixells en aigües internacionals i que després es distribueix des d’aquí cap a la Península, i d’allà cap a Europa.
Hi ha els reietons locals del negoci, que són tractats per molts polítics, per una bona part de la policia i de la justícia, i per alguns mitjans de comunicació, com a empresaris exemplars. Tots aquests hi tenen alguna cosa a guanyar, a canvi, naturalment, d’arruïnar el conjunt de la societat. En comunitats relativament petites com les nostres, la presència massiva de drogues té el mateix efecte que la Xylella per als ametllers. O que una epidèmia zombi en una pel·lícula de terror. Aviat es multipliquen els morts vivents que s’arrosseguen pels barris on ningú (ni tan sols les autoritats, pel que estam veient) vol mirar. I aquests morts vivents poden perfectament acabar prostituint-se: perquè no han començat ni a viure, però ja han perdut totes les esperances.
