26/03/2012

Com s'escriu 'Massachusetts'?

2 min

El congrés de Convergència d'aquest cap de setmana ha servit, si més no, perquè els columnistes, tertulians i opinaires del país aprenguem a lletrejar correctament Massachusetts, gràcies a la inspirada referència que hi va fer el president Mas. La idea és que, si tot va bé i Déu vol, un dia d'aquests Catalunya esdevingui, dins uns eventuals Estats Units d'Europa, l'equivalent del que és Massachusetts dins els Ídem d'Amèrica. Per demanar que no quedi.

Total, que ja ens tenen als columnistes, tertulians i opinaires cremant-nos les celles repassant l'extensa bibliografia que tots tenim a casa sobre Massachusetts (és broma; en realitat, tirem de Google). Més que més els de l'ARA, després que ahir el nostre benvolgut director oferís les pàgines d'aquest diari per obrir el debat sobre "què farem per ser Massachusetts", tal com ell titulava el seu article d'ahir. I l'acabava formulant preguntes concretes: "En què ens hi assemblarem, com ho farem, quin pla seguirem".

M'abstindré de respondre les dues últimes qüestions, perquè, en matèria de plans, amb prou feines aconsegueixo acomplir els que em proposo per al cap de setmana. Ens centrarem, doncs, en la pregunta sobre en què es pot assemblar Catalunya a Massachusetts, que es pot respondre de dues maneres principals: l'optimista i la que no ho és tant. De respostes optimistes, els nostres reverenciats lectors, als quals desitgem salut i llarga vida, ens en van proporcionar un grapat: "investigació universitària", apuntava Jorcat; "educació, salut i emprenedoria", proposava Perillas, juntament amb una bona colla d'altres missatges en la mateixa línia, que es fixaven sobretot en el superprestigiós MIT (que vol dir Massachusetts Institute of Technology; de res) i en el potentíssim teixit universitari que singularitza la nova Ítaca del president Mas.

La resposta no tan optimista té a veure amb un fet històric que també ja mencionava Jorcat: el tristament cèlebre episodi de les bruixes de Salem (Massachusetts), ocorregut al segle XVII i que es va saldar amb més d'un centenar de dones mortes a la foguera sota l'acusació de practicar la bruixeria, en una espiral de follia i fanatisme purità que va resultar devastador. D'aquí ve l'expressió cacera de bruixes , que es va repescar per denominar la també al·lucinada croada que el senador McCarthy va emprendre contra el comunisme, ja en ple segle XX. Avui, aquests fets lamentables s'han convertit, a la mateixa ciutat de Salem, en el pretext per a un parc temàtic sobre bruixes, meticulosament concebut i realitzat per atreure els turistes més horteres i de gust més dubtós del planeta. Em temo que aquesta música ens sona més propera que la del lideratge en investigació i recerca universitàries.

Així doncs, no sabem en què ens hi assemblarem, però sí en què no volem assemblar-nos-hi (però en tenim força números). Si volem acostar-nos a la resposta optimista, caldrà esforçar-s'hi una mica més que ara. De moment ja hem après a escriure Massachusetts , que no és poca cosa.

stats