Publicitat
Publicitat

El somriure de Pere Navarro

Si volia una foto d'impacte la va aconseguir, i amb escreix. El secretari general del PSC, Pere Navarro, va acudir a retratar-se en companyia de María de los Llanos de Luna, Alícia Sánchez-Camacho, Albert Rivera i el subdelegat del govern d'Espanya a Catalunya, Emilio Ablanedo, en l'acte de commemoració de la Constitució que cada any convoca la Delegació del govern espanyol a Catalunya. Era la primera vegada que un secretari general del PSC acudia a aquesta simpàtica celebració, i en totes les imatges que se n'han divulgat, Navarro hi apareix exultant, amb un somriure exacerbat semblant al de Raphael a l'anunci de la Lotería de Navidad. De fet, no costaria gaire trobar les equivalències per a la resta del càsting: Llanos de Luna podria ser perfectament Marta Sánchez; Albert Rivera faria un David Bustamante d'allò més convincent, i Alícia Sánchez-Camacho és una Niña Pastori inqüestionable. Només hi faltava un equivalent de la Montserrat Caballé, però això només s'hauria pogut aconseguir si al brindis hi hagués acudit també la reina Sofia. Ja se sap que mai res no pot ser del tot perfecte.


El cas és que el bo d'en Pere Navarro era allà, envoltat de la flor i nata de l'espanyolisme a Catalunya, amb un somriure d'orella a orella, com si hagués acabat de guanyar unes eleccions. O com si hagués acabat de sortir de l'armari, que és una cosa que també alleugereix molt l'esperit. Sigui com sigui se'l veia feliç, en la seva salsa. L'home, ni més ni menys, estava aprofundint en l'espai electoral que ell considera que li correspon al partit que lidera, i això sempre és digne d'una copeta de cava.

Des del peculiar punt de vista de Pere Navarro, em sembla entendre que ell no considerava que estigués en companyia dels representants de la seva família ideològica, sinó dels seus competidors o rivals més directes. Navarro ha vist que no pot disputar el lideratge del catalanisme a ERC ni a Convergència (CiU és una altra cosa, sempre molt més enigmàtica), i ni tan sols a ICV. El que han vist Navarro, i els seus col·laboradors, és que el PSC apareix frec a frec en els sondejos, pel que fa a intenció de vot, amb el PP i amb Ciutadans. I és per això que s'aventura a brindar amb ells per la Constitució, però que al mateix temps sent la necessitat de desmarcar-se de la manifestació unionista d'ahir al migdia a Barcelona, perquè és que el PSC defensa la Constitució espanyola, sí, però per reformar-la "en sentit federal".

El PSC és un partit que es troba a una passa de desaparèixer a causa d'un atac de subtilesa. Busquen tan desesperadament les esquerdes que els puguin deixar els seus veïns de discurs (i aquests veïns van des del PP fins a CiU, passant per ICV i EU) que corren el risc que el seu intent de definició quedi irrevocablement desdibuixat. El que sí que haurà quedat perfectament traçat és el somriure de Pere Navarro en l'acte que va compartir amb la dreta espanyolista. Tant, que ha dinamitat per sempre més -per si calia- cap possibilitat d'una nova reedició del tripartit.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT