Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

On són els tarongers de CiU?

Fa uns anys va tenir un cert auge la publicitat comparativa, una derivació de l'anomenada publicitat negativa, que consisteix a transmetre a la societat un eslògan que busca degradar la competència. Hi ha un llibre de lectura força amena que tracta aquest tema: 1.001 trucos publicitarios , de Luc Dupont. Segons aquest llibret, la publicitat comparativa-negativa va començar als EUA als anys trenta, quan una marca de pneumàtics va engegar una campanya en què afirmava que les seves gomes eren millors que les que fabricaven els seus competidors. Més recentment segur que tothom recorda l'acarnissament entre Pepsi i Coca-cola i, en versió hispànica, aquell " Busque, compare y, si encuentra algo mejor, cómprelo ", signat per l'immortal Manuel Luque i pel detergent Colón, i encara, les més antipàtiques campanyes de Zumos Don Simón contra els seus rivals, amb preguntes insidioses com aquell risible " ¿Dónde están los naranjos de Granini? "

Els fabricants d'eslògans polítics, més sofisticadament coneguts com a directors de campanya o spin doctors , no van tardar a apuntar-se a aquesta mena de publicitat denigratòria, fins al punt de constituir un cas a part dins el gènere. En trobaríem infinitat d'exemples, però a Catalunya, potser els més recents i més vius en la memòria de tothom són el lema "Si tu no hi vas, ells tornen", del PSC contra el PP, o el vídeo de CiU contra el tripartit, aquell Confidential.cat ideat per David Madí que va aixecar una polseguera més que considerable. En el primer cas, l'estratègia publicitària va resultar momentàniament efectiva, però, vist l'historial dels socialistes (catalans i espanyols) en els darrers anys, segur que més d'un dirigent, tant a Ferraz com a Nicaragua, tornaria gustosament enrere per corregir el que va ser el començament d'un declivi que encara no se sap fins on arriba. Pel que fa al vídeo de Madí Productions, el millor que se'n pot dir és que CiU va aconseguir sobreviure als anys d'oposició i remuntar cap a l'actual moment dolç, fins i tot a desgrat d'aquella obra mestra del cinema involuntàriament còmic.

I és que -un altre cop segons el llibre de Luc Dupont- el personal ens mirem la publicitat comparativa-negativa per diversió o per morbositat, però, en el fons, la desaprovem i la considerem barata i patatera. Si tots els arguments que tens per vendre el teu producte són les tares que trobes, o que t'inventes, sobre el producte rival, malament. Per tot això, no s'entén que Iniciativa (ICV-EUiA, per complir amb les sigles) es despengi a hores d'ara amb un eslògan com aquest " Catalonia is not CiU" , que com a mínim s'ha de qualificar de tautologia. I encara s'entén menys quan Iniciativa havia sabut reaccionar i posicionar-se bé davant del punt de gir que ha adquirit la política catalana d'ençà de l'Onze de Setembre. Com han descobert fa temps els publicistes, anomenar el rival (ni que sigui en negatiu) a la teva publicitat, equival a fer-li propaganda gratis. A qui hagi tingut l'acudit, que li donin el Premi Llarga Vista.