Misc 01/06/2011

Com sostenir dignament una vara

i
Sebastià Alzamora
2 min

El premi Cogombre de la setmana se l'emporta, per aclamació, l'alcalde del municipi de Naut Aran, César Ruiz-Canela Nieto, de Convergència Democràtica Aranesa (CDA), que ha estat condemnat a una multa de 1.350 euros per conduir begut i pel tracte -"desconsiderat i vexatori", segons el jutge- que va dispensar als mossos d'esquadra que li van practicar la prova d'alcoholèmia el passat dia 9 d'abril. Pel que sembla, el senyor Ruiz-Canela anava ben ple quan el van aturar, perquè va donar una taxa d'1,06 mil·ligrams d'alcohol per litre d'aire aspirat, és a dir, el quàdruple del màxim permès per la llei.

Això, per si mateix, ja hauria estat un problema prou remarcable, però és que el primer edil de Naut Aran ho va acabar de compondre quan li va agafar per increpar i amenaçar els agents que l'havien aturat, amb l'argument que no li podien fer allò perquè era l'alcalde. "Això és la guerra, us enfonsaré", els va etzibar quan li van demanar que fes el favor de bufar a l'aparell. En veure el resultat, l'home va perdre els estreps i va tirar el mòbil a terra, mentre cridava coses com: "Se us ha acabat la feina i juro per la meva mare i el meu fill de quatre anys que aniré per vosaltres dos". El millor, sens dubte, va ser quan va proferir la seva amenaça suprema: "Demà parlaré amb Felip Puig i amb Artur Mas perquè no treballeu més. Us enfonsaré". Un fletxa de categoria, l'alcalde Ruiz-Canela, que ha aconseguit donar un nou significat a la clàssica bravata vostè no sap amb qui està parlant . I que per cert, a més de xulet i prepotent, va demostrar no ser gaire llarg: precisament per la seva condició de figura pública, li hauria convingut molt més passar el destret en silenci i discreció, i ara no hauria de veure's convertit en motiu de riota general ni en aliment per a columnistes torrapipes.

L'episodi, però, dóna peu perquè ens aturem a pensar un moment -ara que venim justament de celebrar eleccions municipals- en els homes i les dones que es presenten per dur a terme la noble tasca de governar els nostres consistoris. No vull dir, de cap manera, que un subjecte com el tal Ruiz-Canela constitueixi cap referència vàlida per mesurar la talla, política o humana, dels alcaldes i regidors que s'ocupen dels ajuntaments de tot un país. Això seria completament injust, perquè a totes les cases de la vila podem trobar persones, tant al govern com a l'oposició, que duen a terme la tasca que els han encomanat les urnes amb abnegació, tenacitat, total disponibilitat i una voluntat de servei exemplar. Però de la mateixa manera que tots coneixem regidors i alcaldes excel·lents, ben segur que també en podem esmentar d'altres que són allà perquè no servien per a res més, que parlen perquè tenen boca i que tot sovint fan més nosa que servei a la comunitat que els paga el sou, si no és que li causen algun perjudici. I amb aquests cal ser vigilants i, si cal, intransigents. La qualitat d'una democràcia depèn directament de la qualitat de la política municipal que s'hi practiqui.

stats