29/04/2017

Catalunya tindrà la policia que vulgui tenir

2 min

En un país que encara té molt viva en la memòria la imatge dels grisos perseguint ciutadans pel més mínim intent d’exercir la llibertat d’expressió i on hi ha diverses generacions que han denunciat tortures a les comissaries, sentir el cap d’un cos policial disculpar-se públicament per excessos comesos pels agents que comanda és insòlit. Això ha passat a Catalunya, i ha estat l’actual cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, el que ho ha fet diverses vegades.

Trapero ha ascendit aquest mes a major dels Mossos, una categoria de l’escala de comandament de la policia de la Generalitat que s’havia deixat vacant quan es va jubilar Joan Unió, l’any 2007. En aquell moment, el conseller Joan Saura va decidir situar al capdavant del cos el comissari Josep Milán però sense ascendir-lo a major, sinó com a primus inter pares. Era, per tant, un organigrama amb un cap dels Mossos més dèbil, o menys fort. Fa quatre anys, Milán va ser rellevat en el càrrec pel comissari Josep Lluís Trapero, vuit anys més jove i, a diferència de Milán, del planter del cos.

Demà podreu llegir l’entrevista que Antoni Bassas ha fet a Trapero amb motiu del seu ascens. Hi descobrireu un home segur d’ell mateix, amb opinions que estan lluny de ser tímides o tèbies, tot i mantenir sempre el seu perfil institucional. Una personalitat forta, tan forta que no és sempre ben rebuda i que fa que alguns dels seus mateixos homes el considerin intransigent, poc flexible i obsessiu, encara que li reconeixen l’honestedat, el rigor i la dedicació sense límits i el respecten alhora que el temen.

Tot això és important per a la gestió interna del cos. Per a la resta de catalans, el que compta és que aquest és l’home que ha convertit en una autoexigència explicitada públicament l’objectiu de fer dels Mossos una policia “social, al servei del poble i no del Govern”: una frase que seria difícil de sentir en comandaments d’altres cossos. Per això ha demanat perdó pel cas Quintana i pel cas Benítez, per això diu en l’entrevista a l’ARA que no podia ser que hi hagués 60 membres dels antiavalots imputats per denúncies quan ell va accedir al càrrec, per això defensa que les pilotes de goma s’havien de deixar de fer servir, perquè la societat catalana ja no tolerava veure més ciutadans amb ulls rebentats.

Si Trapero fa això per guanyar-se l’aplaudiment del carrer, si és populista en lloc de corporativista quan fa aquests anuncis, és una bona notícia. Vol dir que la societat catalana té un paper, per primera vegada a la història, en la tria de la seva policia, i l’ha d’exercir. Això no ho ha fet Trapero, sinó que és producte d’anys d’unes determinades polítiques de les quals han participat tots els governs catalans, tots els comandaments, tots els agents i tots els ciutadans que han protestat i han exercit pressió sobre el cos quan ha calgut. Catalunya tindrà la policia que vulgui tenir.

stats