Publicitat
Publicitat

Desconfia abans de tuitejar

Dos episodis han posat a prova aquesta setmana la perspicàcia dels membres de la comunitat de Twitter a Catalunya: el de @RegeneraciónCataluña -que semblava un compte d'espanyolistes rabiosos- i del hashtag #cataloniaisnotciu, que semblava una campanya espontània contra el protagonisme de CiU i Artur Mas. Cap de les dues coses són el que semblaven, i els seus impulsors, satisfets de l'èxit, han sortit de l'armari quan els ha semblat que era el moment estratègicament adequat. Les opinions han estat repartides: n'hi ha que han trobat enginyós el truc, i d'altres han arribat a indignar-se per la presa de pèl. Les campanyes publicitàries amb sorpresa fa molts anys que es van inventar, i tampoc és la primera vegada, des de La guerra dels mons , que es fa l'experiment de presentar com a certa una informació que no ho és amb l'objectiu de destapar l'engany al cap d'uns dies o unes hores. Però ara es fa a Twitter, on encara no estan fixats els codis -segurament no ho estaran mai- i on el personal té una tendència sorprenent a entregar-se amb passió al primer que passa. Tot i que ja hi ha hagut experiències amargues amb notícies falses -Fidel Castro ha mort més d'una vegada-, encara s'hi continua caient de quatre potes. I els usuaris amb un esperit gregari més desenvolupat no només es creuen el que veuen sinó que hi reaccionen amb fúria o entusiasme, segons el cas. Això implica un gran desengany quan es desfà l'engany. I més fúria, mentre els altres s'ho passen pipa a costa de la desgràcia dels seus interlocutors més innocents. Pot semblar que tot plegat perjudicarà la credibilitat de la xarxa. Però el que farà en realitat serà posar-la al nivell que li correspon, amb paràmetres clàssics: és en funció de l'emissor del missatge que has de decidir si te'l creus o no. En cas de misteri, la desconfiança és la millor consellera.

Postveritat