TRIBUNALS
Misc 02/07/2017

Maria Eugènia Gay: "No vull ser una degana amb equip sinó un equip amb degana"

Entrevista a la degana electa del Col·legi d'Advocats de Barcelona

i
Sílvia Barroso
3 min
Maria Eugènia Gay: “No vull ser una degana amb equip sinó un equip amb degana”

BarcelonaMaria Eugènia Gay (Barcelona, 1975) va guanyar dimecres passat les eleccions al deganat del Col·legi d’Advocats de Barcelona amb 3.800 vots, 500 més que el candidat que va quedar en segon lloc. El dia 13 prendrà possessió del càrrec.

La participació ha tornat a quedar per sota del 20%. Quina lectura se n’ha de fer?

És difícil trobar-hi una explicació, caldria fer una enquesta entre els col·legiats, perquè aquesta desafecció és històrica. Aquesta vegada, s’escollia la junta sencera, ja no anem per meitats. Hi havia dos dies de vot anticipat i es podia votar a la Ciutat de la Justícia. Qui no ha participat és perquè no ha volgut.

El vot electrònic pot ser la clau?

No ho tinc clar, perquè de facilitats se n’han donat. De tota manera nosaltres l’implementarem perquè volem tot un sistema d’e-democràcia, amb consultes freqüents.

Què és el primer que vol fer?

Rebaixar al 50% la quota per als advocats més joves i per als sèniors i renegociar la pòlissa de responsabilitat civil.

La pòlissa ha sigut un dels temes de la campanya. És realista assegurar que se solucionarà?

N’estic convençuda i sé que m’hi jugo el prestigi com a degana, perquè afecta tots els col·legiats, que ara han de pagar el primer tram de cobertura que tenien inclòs en la quota col·legial. Parlarem amb la companyia per si es poden fer pòlisses per especialitat, perquè no totes tenen la mateixa sinistralitat. I si no, quan s’acabi el contracte, d’aquí un any i mig, farem un concurs per trobar una altra companyia.

Som a l’era de la transparència. Com s’hi adaptarà el col·legi?

Obrint la junta, que ha de ser més oberta i transparent. Sempre s’han fet totes les reunions a porta tancada i podem ser molt més transparents. Al col·legi hi ha 24 seccions i moltes comissions. I els presidents han de venir periòdicament a la junta de govern, traslladar-nos el que estan fent i el que volen fer.

¿La precarietat és un dels problemes d’una professió liberal on no tothom se’n surt bé?

Pel que fa al torn d’ofici, hem de reclamar una millora de les compensacions que paga l’administració i resoldre el problema del protocol dels Mossos, que avisen l’advocat abans de tenir l’atestat a punt i acabes fent dos o tres dies de guàrdia i en cobres un. Però les dificultats van més enllà del torn d’ofici. Volem promoure un conveni col·lectiu que reguli la relació laboral dels advocats amb els despatxos.

I per a l’advocat independent?

És fonamental fomentar el networking. Que companys que es dediquen a diferents àmbits del dret comparteixin despatxos i clients. I cal formar-los en màrqueting, que aprenguin a fer clients, perquè la competència és ferotge des que la professió s’ha massificat, un fet que també ha donat peu que s’hagin prorrogat massa algunes passanties poc remunerades.

La seva candidatura va ser una de les que va signar el compromís de fomentar el català. Per què costa tant l’ús del català a la justícia?

La majoria d’advocats encara van estudiar la carrera en castellà. I el jutge també marca una mica l’idioma. Quan veus que el jutge no és d’aquí i saps que no t’entendrà bé, has de prioritzar els interessos del teu client, és la teva obligació.

Aleshores, ¿la solució seria que el català fos un requisit i no un mèrit per als jutges que demanen plaça a Catalunya?

No ho veig viable. És una qüestió que anirà canviant amb el temps. Però no es pot imposar una mesura tan dràstica.

Vostè serà la segona degana de la història del col·legi i només n’hi haurà dues a tot Catalunya, on hi ha catorze col·legis, en una professió en què la meitat són dones.

La conciliació familiar encara pesa més per a les dones. M’he presentat per això i perquè tinc un deute amb les dones de generacions anteriors que ens han obert el camí. I vull exercir un lideratge femení.

Què el diferencia del masculí?

És menys presidencialista, més de treball en equip. Les dones sabem delegar més i escoltem més. Seré la degana i tindré l’última paraula quan calgui, però hi ha decisions que són d’equip. No vull ser una degana amb un equip, sinó que siguem un equip amb una degana.

stats