Publicitat
Publicitat

CICLE ‘I ARA QUÈ?’

Quant ha de costar un cafè en un bar de la rambla Catalunya?

Debat a quatre sobre la Barcelona turística i com modelar-la

Trenta milions de turistes passen per Barcelona cada any -encara que set milions no hi dormen- i això té efectes directes sobre la vida dels habitants de la ciutat i sobre molts sectors econòmics. N’és una prova el debat del cicle I ara què?, organitzat per aquest diari, que ahir es va veure a l’Auditori Banc Sabadell.

Els ponents eren el doctor en economia Miquel Puig; el regidor d’Empresa i Turisme de Barcelona, Agustí Colom; el director general de Turisme de Barcelona, Jordi William Carnes, i l’escriptora Patrícia Gabancho. Però la sala estava plena -amb els directius de Banc Sabadell Xavier Comerma i David Martínez a primera fila- de veïns, representants d’entitats, botiguers i guies turístics, la majoria amb ganes de parlar i disposats a fer impossible que el moderador, Antoni Bassas, posés fi a l’acte a l’hora prevista.

Una “botiga plena”

Miquel Puig, polemista expert i especialment quan es parla d’aquest tema, va obrir foc amb una afirmació taxativa que va marcar tot el debat: “El turisme ja no crea riquesa a Barcelona ni a Catalunya”. Segons Puig, n’havia creat i en podria crear, però no s’aconseguirà si no es canvia un model basat en la massificació. Per a ell és clar: “Tenim la botiga plena, per tant, hem d’apujar preus”.

Aquesta arrencada -que va acompanyar d’observacions poc elogioses sobre el model de Lloret i de Salou, poblacions que va assegurar que “són més pobres que Sant Adrià de Besòs tot i estar plenes de turistes”- va posar de mal humor Jordi William Carnes, que el va acusar d’“estigmatitzar poblacions i sectors professionals” i de ser poc realista. “Els economistes sabeu fer sumes i restes, però també cal saber mirar el país que tenim”, va deixar anar. Tot i així, va admetre que cal modificar el model turístic per fer-lo “més sostenible i de qualitat”.

La tensió entre Carnes i Puig va ser una de les constants del debat. En alguns moments, Agustí Colom -que en va sortir prou ben parat tot i ser el representant directe de l’administració- va haver d’ajudar Bassas a fer d’àrbitre amb aportacions conciliadores a una banda i l’altra.

La proposta de Puig d’“apujar preus” per atreure un turisme de més poder adquistiu -en una operació que, segons els seus càlculs, permetria tenir menys turistes i més riquesa “per a tota la ciutat”- va provocar alguns d’aquests moments. “Com ho fem això? Apujaràs el preu dels cafès a la rambla Catalunya només per als turistes? O també per als barcelonins? Com fas un canvi de model en una cultura catòlica on la gent paga impostos quan hi pensa?”, va preguntar Carnes en una espiral de preguntes pronunciades en to escèptic. “¿I aquesta és l’esquerra transformadora? [Carnes havia sigut regidor del PSC]”, va exclamar Puig aixecant les mans i la mirada cap al sostre. El sarcasme de l’economista va indignar el director de Turisme de Barcelona, que ho va considerar una “qüestió personal”, i Puig va decidir frenar i disculpar-se.

La sang no va arribar al riu i el debat va continuar amb Colom explicant que l’Ajuntament treballa per garantir sous dignes als treballadors de l’hostaleria -les cambreres de pisos sovint són subcontractades per poder-los pagar el salari mínim en lloc del que diu el conveni- i que col·labora amb l’Agència Tributària per detectar apartaments turístics il·legals. “Aquests són els que rebenten preus”, va advertir.

Massa franquícies

Gabancho també va afegir el seu matís: “Si s’apugen preus han de ser els dels allotjaments, no els dels cafès a la rambla Catalunya, que ja són prou cars”. L’escriptora va defensar el turisme low cost com a “turisme democràtic” per evitar tornar a l’època en què “només viatjaven els rics”. Per a ella, una de les urgències a Barcelona és aturar l’estereotipació del comerç, perquè els mateixos turistes volen “botigues genuïnes, i no franquícies”. I, sobretot, a Barcelona hi “sobren bars”. “Si tanques bars, els cafès encara hauran de ser més cars, Patrícia”, va aprofitar per incidir Puig.

Visibilitzant l'assetjament sexual