JUSTÍCIA
Misc 28/07/2016

Les piscines de les presons, reobertes després de quatre anys

La conselleria de Justícia reivindica ara la utilitat d’aquestes instal·lacions per a la rehabilitació dels reclusos

i
Sílvia Barroso
4 min
Reclusos de Brians 2, a Sant Esteve Sesrovires, durant una activitat a la piscina del centre penitenciari la setmana passada.

BarcelonaNedar no és cap luxe, sinó una activitat que exigeix disciplina i que allibera tensions. I això la fa molt indicada per a les presons. Amb aquesta premissa, el departament de Justícia ha reobert aquest estiu les piscines dels cinc centres penitenciaris catalans que en tenen, tancades des del 2012 per decisió de la consellera Pilar Fernández Bozal, durant el primer govern d’Artur Mas.

Era l’època més dura de les retallades dels executius de Mas, inclosa la retirada d’una paga als treballadors públics, i Justícia no va resistir les crítiques i burles sobre els luxes de les noves presons, com la de Lledoners (al Bages), la piscina de la qual es va convertir en una mena de símbol d’una suposada disbauxa pressupostària. Per fer callar aquelles veus, es va ordenar que la piscina de Brians 2, la de Lledoners i la de la presó de joves de la Roca deixessin de funcionar, i les de Mas d’Enric (Tarragona) i Puig de les Basses (Figueres) mai van entrar en servei.

Han sigut quatre anys sense fer-se servir, però es continuaven destinant recursos a mantenir-les. L’estalvi que suposadament es perseguia era de tan sols 17.000 euros anuals –és la xifra que donen els actuals responsables de la conselleria, tot i que en aquell moment es va parlar de 20.000 euros– el que costen els socorristes. De manera que el nou conseller, Carles Mundó, ha revocat la decisió de Fernández Bozal -que va mantenir Germà Gordó- i els reclusos dels cinc centres penitenciaris que tenen piscina tornen a fer natació des del dia 4 de juliol.

El sistema penitenciari de la resta de l'Estat –Catalunya és l'única comunitat autònoma que té aquestes competències transferides– té 22 centres amb piscina, i la Generalitat considera que no s'han d'amagar ni inutilitzar aquestes instal·lacions.

"Una piscina en una presó no és cap luxe i no hi és per esbarjo. S’hi fan activitats dirigides del programa de tractament, perquè la vocació del nostre sistema penitenciari és rehabilitar els interns per reinserir-los en la societat, i l’esport és una peça clau. No ens cansarem d'explicar-ho, i si no s'entén a la primera no passa res, s'entendrà a la desena”, argumenta el conseller. Aprofita per recordar que les presons catalanes tenen un nivell alt d’èxit: “Set de cada deu reclusos no reincideixen quan surten. A Espanya són sis de cada deu, i a França, on les presons posen molt més l'accent en el càstig que en la rehabilitació, cinc de cada deu”.

Amb les piscines construïdes i fora de servei, la disjuntiva era cobrir-les per deixar de pagar-ne el manteniment, que segons Mundó era “l’opció populista”, o tornar-les a posar en funcionament. “I tenir-les en marxa té més avantatges que desavantatges”, explica.

Queixes dels sindicats

Els sindicats dels funcionaris de presons -CCOO i la UGT- s’oposen a la decisió. A Lledoners, la UGT creu que la piscina està massa a prop del mòdul de règim tancat i que això porta problemes de seguretat. CCOO lamenta que es destinin recursos a l’activitat aquàtica dels presos quan hi ha una dotació de personal que consideren insuficient. La conselleria nega que hi hagi cap problema de seguretat i replica que hi ha tants funcionaris com calen. “Des del 2010, s’ha reduït el nombre d’interns d’11.000 a 8.700 i, en canvi, la plantilla s’ha mantingut”, assegura Mundó.

Aigua, ciment i prou

Els arguments del conseller són defensats amb passió pels responsables de les activitats esportives de Brians 2, mentre un grup de reclusos fan una sessió d’activitats a la piscina: amb aigua cristal·lina, però envoltada de ciment -ni gespa ni una ombra miserable- i de murs coronats per reixats en espiral. El Jabel, un dels monitors, ironitza sobre el luxe de les instal·lacions i assegura que l’esport “fa pujar l’autoestima, transmet valors i ajuda els reclusos a canviar d’hàbits”. A Brians 2 hi ha 420 interns que s’hi han apuntat i n’hi ha 200 més en llista d’espera per a l’agost, amb més hores de piscina programades.

Reclusos de Brians 2, fent una activitat dirigida a la piscina de la presó, davant del mur on es veu l'enreixat antifugides, tot i que a l'altra banda d'aquesta paret només hi ha un altre espai del recinte penitenciari.

“Fer esport t’aparta els mals pensaments”

L’Eudy té 30 anys, en fa onze que és a la presó i encara li queda la meitat de la condemna. Però ho afronta amb optimisme, té un projecte de vida per quan surti i -encara que sigui per quedar bé amb el personal de tractament, que no deixa mai d’avaluar-los- s’ofereix per deixar-se entrevistar pels periodistes que visiten la piscina de la presó. Surt de l’aigua regalimant, somriu, diu que entén perfectament el català i canta les excel·lències de la presó on viu. “No paro mai. A la cel·la només hi vaig a dormir. He estudiat confecció i faig tant esport com puc. Era obès i he perdut 38 quilos. Amb l’esport apartes els mals pensaments. Si et deixes arrossegar pel fet d’estar tancat, acabes destruït. En canvi, fa deu anys que no tinc cap expedient negatiu”, presumeix.

Al seu costat hi ha l’Iván, que està a punt de sortir després de tres anys i 9 mesos de condemna. “Va ser un robatori, vaig tenir una mala època. Aquí he acabat un cicle formatiu de prevenció de riscos laborals i l’esport m’ha ajudat a ordenar-me la ment”, diu. I s’exclama que la piscina es vegi com un luxe. “És molt austera, com toca en una presó. Però l’han tingut tancada i sabíem que era per pressió social, una cosa que no s’entenia al segle XXI”, sentencia.

stats