Les tres P i una K d’Alberto Fernández Díaz

BarcelonaFeia temps que no veia un home amb sabates nàutiques i un jersei blau marí lligat a la cintura. Suposo que és perquè no conec la gent adequada. Però ahir vaig poder trencar aquesta ratxa perquè vaig anar a veure (i escoltar) l’esmorzar entrevista o l’entrevista esmorzar que Antoni Bassas li feia a Alberto Fernández Díaz a la Llotja de Mar. Pujant les escales de l’edifici imponent de la Cambra tenia davant meu un d’aquests homes amb nàutiques i jersei a la cintura, que també anava a veure el líder del PP a l’Ajuntament, tan veterà com Xavier Trias com a cap de llista.

La veterania és una de les virtuts de les quals va presumir el candidat durant l’acte. I totes són virtuts de persona normal que no vol destacar gaire, cosa xocant en un polític que es presenta per quarta vegada per ser l’alcalde de la capital. Va presumir de ser una “persona previsible” i “pràctica”: tres P, les del PP i una de propina. Això de definir-se com una “persona previsible, amb dues P, com el PP”, fa dies que ho fa –ho va deixar anar en el debat de BTV quan un rival li va dir que sempre se’l veu venir–, però ahir va afegir-hi la P de “pràctic” quan li va tocar assegurar que no li farà res fer de teloner de Rajoy en un míting previst per dilluns a Barcelona: “M’és igual, el que vull és que difonguin [la televisió, els mitjans] el meu missatge”.

Després de gairebé 28 anys de regidor a l’oposició, Fernández Díaz no se sent encallat sinó consolidat, o almenys és la sensació que va transmetre. Va sostenir amb un somriure que potser aconseguirà ser alcalde “al quart intent”, i va recordar que Xavier Trias va haver d’esperar “al tercer”. Només li va faltar picar-li l’ullet a Bassas. Sempre somrient, mai agre, encara que ataqui els rivals dient-ne coses gruixudes. Així és el germà petit de Jorge Fernández Díaz. Per això, amb tota la calma, va deixar anar que no s’imagina Barcelona amb “una alkaldessa amb K”, referint-se, naturalment, a Ada Colau.

De la mateixa manera, sense despentinar-se gens ni mica, va fer una defensa més entusiasta que mai de Xavier García Albiol, “un gran alcalde” que té la capacitat de fer “un discurs de proximitat que va més enllà de les sigles del PP, perquè només així s’expliquen els seus resultats”. Aquesta referència a la necessitat, a vegades, de deixar les sigles una mica al marge va ser aprofitada per Bassas, que li va voler fer dir que ara mateix potser el perjudicaven. “Això és com un matrimoni, en lo bueno y en lo malo ”, va ser la resposta.