Sílvia Soler

Sílvia Soler

Escriptora

Vaig fer de periodista a Catalunya Ràdio i des de fa uns anys em dedico a escriure novel·les, tot i que encara mantinc col·laboracions als mitjans. En els articles de l'ARA m'interessa parlar de la gent, observar els sentiments, posar el focus en alguns detalls que podrien passar desapercebuts però que ens permeten reflexionar.

L'única història

Diu Milan Kundera que la saviesa de la novel·la procedeix de tenir una pregunta per a tot. Un món totalitari és un món ple de respostes i de certeses. En aquest món no hi cap la novel·la. La novel·la està...

Volar

Aquest estiu del 2019 potser el recordarem com l’estiu que, esperant per embarcar al Prat, o fullejant el diari en el vol cap a Atenes, o acabats de baixar de l’avió a Nova York, vam començar a entendre que...

L'estiu que em van enviar a dormir

L’estiu del 1969, quan l’home va arribar a la Lluna, jo tenia vuit anys, el meu germà Gabriel en tenia dotze i la meva germana petita només cinc. El dia 21 de juliol, al migdia, mentre dinàvem, van trucar a...

L'estiu que estrenava pis

Era l’any 2007. Havia marxat de casa dels seus pares a començament de juny. Va estrenar la seva independència –després de diverses nits insomne– pujant el matalàs al terrat, perquè aquell piset sota...

L'estiu sense juliol

A la Garrotxa els estius són curts. Tradicionalment –abans que el temps es tornés boig i tots parléssim de canvi climàtic–, el juliol era el mes que feia més bo. A mitjan agost ja començava l’època de...

L'estiu que va ser monàrquica

El seu fill petit va néixer el vint-i-set d’agost del 1997. El part va anar com una seda i tres dies després la van enviar cap a casa. “Sense punts!”, repetien la mare i la sogra, admirades, i ho explicaven...

L'estiu dels canvis

Tot i que acabava de fer vint-i-nou anys, a la Sònia ningú li podia treure la sensació que aquell mes de setembre era com si acabés de néixer. Estava encetant una nova vida i tot just estava a les...

L'estiu de l'adeu

A començament de juliol del 1992 els amics i coneguts, els veïns i els companys de feina, tothom, estava pendent del cel. Els creients resaven i els supersticiosos feien juguesques. La ciutat era un clam...

El parèntesi de la felicitat

El seu germà gran li havia dit que l’estiu abans d’entrar a la universitat seria el millor estiu de la seva vida. Ell en deia “el parèntesi feliç”: has deixat enrere els anys del batxillerat, amb tantes...

Juliol

Quan els meus pares van decidir estiuejar a la Garrotxa, la feina del meu pare recomanava que el descans fos al juliol. Més endavant, quan hauríem pogut canviar-ho, ja era tard. Ens havíem fet amics dels...

Un món feliç

He sentit un anunci d’una pàgina que t’ajuda a buscar pis per compartir. Més o menys venia a dir que hi ha gent que diu “Ja soc massa gran per a aquesta opció” i, tot seguit, assegurava que això no s’ha de...

Un saquet de sorra

Aquesta setmana hem vist una imatge que ens ha esgarrifat. L’han reproduïda els informatius d’arreu del món, l’hem compartida a les xarxes. Hem dit que era la imatge més dramàtica de la política migratòria...

El temps del desconcert

Aquests dies la dosi de ficció m’arriba a través de la novel·la 'Queda’t amb mi', d’Ayòbámi Adébáyò i de la sèrie de Netflix 'Tales of the city'. El contrast és a la vegada sagnant i il·luminador.'Queda’t...

Incredulitat

Quina sensació tan, tan estranya veure els al·legats finals del judici per televisió. Això d’estar veient homes i dones que coneixes, que has tingut a prop i has vist i sentit centenars de vegades,...

Amor de mare

Amélie Nothomb es confessa una gran admiradora dels contes tradicionals (“Em sento als contes com a casa meva”) i elogia amb entusiasme Charles Perrault perquè no endolceix la realitat per als nens....

Seguir endavant

Aquesta setmana he pogut abraçar en Jordi Cuixart. Potser hauria d’acabar l’article aquí. Vaig poder estar set minuts a la sala del Suprem on els processats acabaven de dinar. Quan hi vaig entrar tenia el...

Retrobaments

El mòbil m’explica que m’han afegit a un nou xat i ja tremolo. Aquesta vegada amb raó perquè es tracta de la colla que vam fer el batxillerat juntes i som moltes, i molt xerraires, i estem contentes de...

Una família al metro

Llegeixo una novel·la al metro. No va gaire ple i he pogut seure. Hi ha un silenci ple de son, només interromput per la veu aguda d’una dona que em sembla que parla en rus. Ara acaba de pujar una família...

El cor

Havia conegut algunes persones que tenien al seu passat un trauma més o menys considerable per haver estat víctimes de 'bullying'. Quan m’explicaven els seus records, la memòria em traslladava...

Abraçades

No fa gaire que vaig llegir –no sé on– que hi ha persones que, quan t’abracen, és com si et fessin un 'reset'. De seguida vaig pensar en alguns bons abraçadors que conec, aquells i aquelles que saben...

Reflexions

Acabem una setmana intensa, que va arrencar amb Sant Jordi i acaba en jornada de reflexió. He pensat que seria bonic enllaçar aquests dos conceptes. Aquí teniu paraules sàvies d’autors que admiro. Us les...

Un món que desapareix

Els dies de ruta promocional amb escriptors abans de Sant Jordi afavoreixen molt la conversa: els trajectes amb cotxe o amb tren i les estones d’espera i els moments entre signatura i signatura, quan...

'Tanti, insieme, diversi'

Acaba d’arribar a les nostres llibreries la traducció al català de l’últim llibre escrit per Michela Murgia, 'Instruccions per fer-se feixista', on alerta contra l’onada de neofeixisme a Europa,...

Eugenia

Aquesta setmana m’han entrevistat dues alumnes de quart de periodisme de l’Autònoma. Una és badalonina i l’altra és malaguenya. Està fent un intercanvi, m’explica, amb un català més que acceptable. Quan...

Matrimonis

Tinc una amiga que em diu que, des que es va separar, ja fa uns quants anys, quan va a sopar o a una festa on hi ha matrimonis no pot parar d’observar-los per intentar dilucidar si, en realitat, són millors...

Clarobscur

Observo entorn meu visions força pessimistes del moment històric que ens ha tocat viure. Hi ha raons per perdre la confiança en el sistema democràtic de l’Estat, en una Europa que no defensa els seus valors...

Vides trencades

He tornat –per enèsima vegada– a allunyar-me del món de Twitter. Les dosis d’agressivitat, moltes vegades pueril però sempre rebutjable, són excessives per a la meva salut emocional. Aquesta desintoxicació...

Cases

“Les cases es poden vendre o deixar a altres persones, però sempre es conserven dins d’un mateix”. Aquesta frase de la novel·la La ciutat i la casa, de Natalia Ginzburg, va ser una inspiració constant...

Carnaval

Suposo que aquests dies heu vist alguna de les rues de Carnaval que els escolars catalans han fet pels nostres carrers. Potser heu somrigut veient una vintena de nens vestits de barrufets, o de pirates, o...

Tan lluny, tan a prop

Les ulleres vermelles de la Dolors Bassa dient soc aquí, alegre de mena, i el seu to pacífic de mestra valenta rebutjant l’acusació popular “per respecte a les dones d’Espanya”. El rostre afable d’en Josep...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | Següent >