image-alt

SÍLVIA SOLER

El plaer més gran

Virginia Woolf es va suïcidar el 28 de març del 1941. L’escriptora, víctima d’un trastorn bipolar, havia dedicat els últims mesos de la seva vida a escriure una mena de memòries d’infantesa, fetes d’escenes...

Privilegi

És el funeral d’un home que ha viscut una vida llarga i que feia temps que estava molt delicat de salut. Les filles l’acomiaden amb paraules dolces. El recordarem pels seus silencis, interromputs de tant en...

Abans i ara

Suposo que us passa. Hi ha dies que em sento dir en veu alta l’edat que tinc i no m’ho crec. Em miro al mirall i la dona que hi veig no aconsegueix convèncer-me que aquella imatge ha d’encaixar amb la noia...

Prendre partit

La idea em ve a trobar des de quatre llocs en qüestió de dies. Primer preparo un guió per a l’'Estat de Gràcia' sobre la història d’amor entre els fotògrafs Ernest Friedmann i Gerda Taro, que van crear el...

Saviesa i tolerància

La notícia de la mort d’un gran escriptor és sempre una bona excusa per rellegir-lo. Aquesta setmana hem acomiadat Philip Roth i, quan em vaig acostar a la llibreria per recuperar algun dels seus llibres,...

Ser lliure

Qui es preocupa per no ofendre quan escriu no és escriptor. La frase la va dir Vivian Gornick fa uns dies durant la seva participació al festival Primera Persona, al CCCB, mentre l’entrevistava la...

El camí amagat

En aquests dies de reivindicació feminista, de sentències indignants i de declaracions vomitives a la televisió, m’ha caigut a les mans la novel·la 'Oculto sendero'. Es tracta d’una obra de l’escriptora...

El tèrbol atzur

Com a escriptora, em sento amenaçada pels atacs que rep, contínuament, la llibertat d’expressió, inherent a la creativitat artística. Quan tanquen a la presó un noi que canta rap amb lletres subversives,...

Per tornar a la infantesa

De vegades la infància pot durar més que la vida, deia Ana Maria Matute, l’escriptora que més i millor va retratar la innocència d’aquest període i que més i millor va conservar l’esperit juganer i...

Sant Jordi 2018

Cada 23 d’abril em recordo d’un sonet que va escriure la meva mare l’any que havia de passar el tràngol de viure el seu primer Sant Jordi sense amor. El meu pare havia mort al mes de març, la ferida encara...

La memòria de Picasso

Ja us dic des d’ara que aquest article és injust. Escric empesa per la indignació després d’haver llegit que Antonio Banderas ha posat en dubte els ferits de l’1 d’octubre i, sobretot, després que hagi dit...

Un món ple de vida

Quan et criden per fer el vermut al solet i contestes: “No puc, estic llegint!”, vol dir que la novel·la que tens a les mans t’ha agafat pel ganyot i que no pensa deixar-te anar fins que l’acabis. Això és...

L'únic camí

Ho he vist i sentit més d’una vegada. Una família pateix una mort dramàtica i, els mesos següents, assisteixen alarmats i desconcertats a un dolor sobreposat: observar que la pèrdua no els uneix en el...

És aquest pes

És aquest pes que noto a les espatlles, aquest dolor permanent al lloc on -com diu la meva físio, que és poeta sense saber-ho- ens haurien d’haver nascut les ales. És aquesta tristesa que m’acompanya com un...

La mirada de l’altre

La Lucy és una noia d’una illa caribenya que arriba als Estats Units per fer d’ au pair a casa d’una família americana que sembla de pel·lícula, aparentment perfecta. L’escriptora Jamaica Kincaid ens...

Àvies, mares, filles

Per a la Júlia La meva àvia paterna era d’Albons, al Baix Empordà, d’una família treballadora. Era una dona guapa i riallera que tenia bona mà per a la costura. Es va casar enamorada i aviat va tenir un...

Àvies, mares, filles

Per a la Júlia La meva àvia paterna era d’Albons, al Baix Empordà, d’una família treballadora. Era una dona guapa i riallera que tenia bona mà per a la costura. Es va casar enamorada i aviat va tenir un...

El millor espectacle

M’agrada que nevi. Però encara m’agrada més aquesta mena d’excitació infantil que la neu provoca en nosaltres, els adults que vivim en zones on aquest fenomen no és habitual. Homes alts com un sant Pau que,...

Coses que hem après

El primer que hem après és que tres mesos poden semblar anys. Que, com les persones, les societats també viuen moments -en aquest cas, històrics- que segellen un abans i un després, i que nosaltres no...

Un aire fresc

Han vingut uns amics d’Andalusia a passar el cap de setmana. Venien amb ganes de visitar la Sagrada Família, i ho hem fet. Han quedat enlluernats. Després m’han deixat triar a mi l’itinerari i, com tantes...

Secret i atzar

Una amiga em diu: té, et regalo una frase. Diu que la va sentir i va pensar que m’agradaria i que potser en podria treure alguna cosa. La frase és de l’escriptor francès Frédéric Beigbeder, i sí, la meva...

Petita germana gran

Han nascut els bessons de la meva amiga. Un nen i una nena. El part, diu ella, ha estat llarguíssim però sense entrebancs. La mare és forta i valenta i els nadons estan bé. Alegria! Plouen damunt de la...

Carta a Jordi Cuixart: 'Tot és això'

En Jordi Cuixart m’escriu a propòsit de l’article “Amor i revolta”, que vaig publicar en aquest diari a final d’any. En aquell article, i arran de la meva lectura de L’amor que fa caure ciutats d’Eileen...

Sense recança

Sempre llegeixo amb un llapis a la mà, com el pescador que sosté pacientment la canya, en silenci, i obre els ulls i el somriure quan nota que un peix d’escates brillants acaba de picar. Llegint la novel·la...

No és no. No?

Però no havíem quedat que no és no? Em pensava que aquella vella broma que deia que les dones quan deien no en realitat volien dir sí havia passat a la història! Però ara surt en Miquel Roca, il·lustre...

Nit de Reis

El meu primer contacte amb el concepte justícia social es va produir quan devia tenir deu o onze anys, a propòsit dels Reis d’Orient. Llegia la col·lecció de llibres infantils d’Elena Fortún, protagonitzats...

El llegat

Si no fos que l’ocasió era tan trista, hauríeu dit que la sala feia goig. Si no fos que es tractava de la sala d’un tanatori, hauríeu dit que aquella trobada era una ocasió única per la comunió de tantes...

Amor i revolta

Ell li diu a ella que deu ser cosa dels déus que ara s’estimin de debò. Ella replica que ja fa temps que s’estimen, que ell l’hi va dir un dia. I ell, contundent, deixa anar: “Aleshores estàvem encaparrats...

Un Nadal estrany

Serà un Nadal estrany. És possible -hi confio- que ens toqui la grossa, tot i que un dia abans del sorteig tradicional i sense haver-hi jugat ni un euro. Si és així, no hi haurà alegria ni xiscles ni cava...

Palafrugell

Ara que la nostra cultura està ofegada econòmicament i amenaçada políticament -ho escric i encara no em crec que sigui veritat i que no ens quedem afònics de cridar contra tanta injustícia i tanta baixesa...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | Següent >

XARXES SOCIALS