Amor i revolta
Ell li diu a ella que deu ser cosa dels déus que ara s’estimin de debò. Ella replica que ja fa temps que s’estimen, que ell l’hi va dir un dia. I ell, contundent, deixa anar: “Aleshores estàvem encaparrats enamorant-nos, d’on hauríem tret el temps per estimar-nos?”
Són els enamorats protagonistes del relat L’amor que fa caure ciutats, de la xinesa Eileen Chang, que ha publicat en català el Club Editor, amb traducció de Carla Benet. Al mateix volum hi ha un altre relat titulat El setge. També és una història d’amor i, com l’altra, també se situa en l’escenari convuls i violent del Xangai dels anys quaranta.
En el seu moment, la crítica va recriminar a l’aleshores joveníssima autora que, en uns contes escrits sota les bombes, centrés la seva literatura en les relacions amoroses. Als que la titllaven de frívola, Eileen Chang els va respondre -en l’article titulat “ Writing on one’s own ”-: “Només vull escriure sobre els afers trivials d’un home i una dona. No hi ha guerra ni revolució en la meva obra, ja que crec que les persones, quan s’enamoren, són més innocents i estan més desemparades que no pas quan fan la guerra i la revolució”. Res més lluny, crec, de la frivolitat.
La jove escriptora assegura que els seus personatges són gent corrent, i que per això representen l’esperit de la seva època molt millor que els herois. Tota una declaració de principis (que, per cert, comparteixo plenament).
Mentre es fan les revolucions la gent s’enamora. I aquest és, ara i aquí, un missatge esperançador. En les èpoques més difícils, enmig del conflicte i de la tensió, de les mentides i la repressió, l’amor s’obre pas. L’amor, com diria Manel, es va propagant com un incendi forestal, ressonant com un exèrcit de timbals. Com un incendi de timbals.
Confio que des dels dies enrampats de final de setembre fins a aquest Nadal estrany hagin nascut al nostre país centenars d’històries d’amor. I qui les escrigui, encara que no parli del procés d’independència ni de la repressió, ho farà amarat de l’exaltació i les angoixes que ens han fet dormir malament aquesta tardor. I els seus personatges, els enamorats, naixeran del seu teclat marcats pels signes d’aquests temps.
Malgrat tot això, aquests personatges, els enamorats -innocents i desemparats-, es deixaran dominar per la passió amorosa, que passarà per sobre de totes les altres passions. I potser acabaran pensant que la revolta es va fer justament perquè ells s’enamoressin.
