13/03/2015

Moments vitals

2 min

Conec un grup de dones que són amigues des de fa trenta anys. Es van conèixer quan van portar els seus fills a escola i durant molt de temps la seva amistat es va anar teixint a poc a poc, entre esperes a la porta del col·legi, reunions de l’AMPA, festes d’aniversari i alguns esmorzars esporàdics. Aleshores, recordem-ho, no hi havia grups de WhatsApp. No hi havia WhatsApp. De fet, no hi havia mòbils.

Amb el temps, algunes mares de la classe van agafar el costum d’anar a sopar plegades quan s’acabava el curs. En aquells sopars es parlava bàsicament de fills. De les notes, de com arribaven de llardoses les bates a final de la setmana, de les manies del mestre que els havia tocat aquell curs, de si jugaven massa a futbol al pati, d’aquell nano que sempre demanava entrepà als altres perquè ell no en portava, de la disfressa de Carnestoltes.

Els nois i les noies s’anaven fent grans i a mesura que l’adolescència els feia insuportables, els sopars del grup de mares es van anar fent més i més sovint. Eren un bon lloc per desfogar-se. Els joves començaven a donar problemes més consistents que els polls al cap o els botons descosits de les bates: mal comportament, apatia en els estudis, amistats perilloses, sortides nocturnes, alcohol.

La conversa dels encara sopars pivotava entorn dels fills, però a elles, a les mares, també els anaven passant coses. Una va tenir una criatura quan ja no l’esperava, dues es van separar, una es va quedar vídua, tres van canviar de feina, una es va enamorar.

Aquest any que els nois en fan trenta, el grup de mares ha decidit celebrar-ho amb un sopar de mares i fills.

Mentre l’organitzaven han constatat que la majoria dels nois i noies pràcticament no tenen contacte. La vida els ha dut per camins ben diferents.

Uns han anat a la universitat, d’altres no. Alguns viuen lluny. I tots, ara mateix, viuen un moment d’expansió, volen conèixer gent nova i el passat de les bates llardoses i els partits de futbol al pati no els pesa gaire.

Elles, en canvi, les mares, han descobert que són molt bones amigues. Han compartit alegries, angoixes, rialles i fracassos. Estan en un moment vital diferent dels seus fills -l’edat ens fa conservadors- i donen a una amistat de trenta anys tota la importància que es mereix.

stats