¿Vols dir que s’estimaven tant?
2 min.
Segur que tots en coneixeu algun cas. Són famílies ben avingudes, que te les imagines reunides feliçment per Nadal i celebrant amb alegria tots els aniversaris.
D’aquests moments entranyables en deixen testimoni en retrats de grup (des de fa alguns anys, fotos fetes amb pal de selfie ). Miren a l’objectiu amb els somriures gravats als rostres, s’agafen afectuosament entre ells per les espatlles o per la cintura, els veiem còmodes, els veiem orgullosos de pertànyer precisament a aquesta família.
I aleshores, tard o d’hora, les coses es comencen a complicar. Potser hi ha la mort sobtada del pare o la mare de família i, per tant, una herència que cal repartir. O, en altres casos, abans de l’herència, el que cal repartir és la responsabilitat de fer-se càrrec dels avis, que ja no es poden valdre sols.
I passa una cosa que ens deixa estupefactes: aquella família tan unida i optimista -encara en guardem les fotos lluminoses, tots junts i somrients- fa un pet com una gla.
I aquells que es besaven i s’abraçaven ara es claven ganivets -no literalment, ja m’enteneu- i permeten que entre ells creixi el malentès, el distanciament i alguna cosa molt semblant a l’odi.
De vegades s’arriben a perdre tant les formes que les discussions surten de l’àmbit familiar i se n’assabenta tot el barri. Tothom ho troba un espectacle lamentable.
I els que tenen afecte per aquesta família, els que els han respectat durant anys i lamenten veure’ls en aquestes penoses circumstàncies, proven d’intercedir. Fan crides a la concòrdia, reclamen diàleg, supliquen que no es trenquin tots els ponts.
I, tanmateix, els membres de l’exfamília modèlica persisteixen en la tossuderia. “Sempre ho he dit i seré coherent fins al final”, “No em mouré ni un mil·límetre de la meva posició”, “Encara tinc dignitat”.
L’amic repassa les fotos de l’antiga felicitat i se’n fa creus. Què ha passat? Vols dir que s’estimaven tant si han permès que tot s’acabés d’aquesta manera tan trista? I l’amic sent una estranya sensació, similar a la vergonya, per haver-se cregut aquell simulacre.