Publicitat
Publicitat

RELLOTGE DE SOL

La fruita de l’estiu

Tot d’una, una safata plena a vessar de grocs, vermells, taronges i verds perfuma tota la casa

Aleshores, quan jèiem

abraçats davant la finestra

oberta al pendís d’oliveres (dues

llavors nues dins d’un fruit que l’estiu

ha badat violent, i que s’omple

d’aire) no teníem records. Érem

el record que tenim ara. Érem

aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,

per la submisa fe de després

Gabriel Ferrater

L’estiu arriba, generós, amb les mans plenes de fruita. Tot d’una, el cabàs de la compra s’omple de color i, damunt de la taula de la cuina, una safata plena a vessar de grocs, vermells, taronges i verds perfuma tota la casa.

Els primers a arribar són les nespres -nispro, nespla, micaco-, a final de la primavera, amb el seu color ple de sol, aquest ataronjat lluminós, i les seves llavors grosses, brillants i arrodonides. I aviat comencem a veure a les parades les primeres cireres, a preu d’or, arribades de la vall del Jerte. Ja no caldrà barallar-se amb la canalla perquè mengin fruita cada dia i es repetirà, com cada any des de fa tants, el ritual de penjar-se la parella de cireres a l’orella, com si fossin arracades. Penjolls d’un vermell encès.

Al juny ja tenim els albercocs, petits i arrodonits, i les prunes, que segons l’ocasió es vesteixen de groc o de vermell. I després hi ha la clàudia, sempre tan original, amb el seu vestit de color verd fosc.

Tot i les indicacions per triar la peça, ja sabeu què diuen a Mallorca: es meló i es casament solen enganyar sa gent

Pels volts de la revetlla rebem cada any el regal de les peretes de Sant Joan, fresques i gustoses com llaminadures. Cal estar-hi atent, que només duren uns dies! I els préssecs, que cal acaronar amb delicadesa, i els fruits vermells que fan les delícies dels aprenents de xef: el gerd, la grosella, la móra. Els acompanyants perfectes de gelats, pastissos, cremes i altres exquisideses.

Però si hi ha dues fruites que fan estiu són el meló i la xíndria, que arriben acompanyades dels cerimonials i les llegendes: per encertar-la cal sospesar la peça, olorar-la i valorar la intensitat del color de la pell. Distingir si és mascle o femella (i triar femella sempre!). Tot i les indicacions, ja sabeu què diuen a Mallorca: es meló i es casament solen enganyar sa gent.

La xíndria, mentrestant, ha caigut víctima de la moda i ara es diu fashion i no té llavors. Còmoda i pràctica. Potser massa. Tan divertit que era seure amb els amics, els peus a dins de l’aigua del riu, una tallada enorme de xíndria a les mans i anar escopint els pinyolets negres!

Entrat l’estiu, a mesura que els dies es comencen a escurçar i que el cel i el mar perden els colors intensos de la canícula, la natura comença a oferir les fruites menys vistoses, com la pera, llimonera o blanquilla. Les nectarines, les primeres pomes.

A final d’agost arriben les figues de coll de dama, aquest fruit de nom seductor i estètica enganyosa: tan discret per fora i tan voluptuós per dins.

I ara us pregunto: ¿heu llegit -no a l’institut, no amb mirada crítica, només per gaudir-los- Els fruits saborosos, d’en Carner? Vinga, que ja feu tard: busqueu una bona ombra (de figuera, que és olorosa, si pot ser), un seient ben còmode -potser l’herba?- i rellegiu-los. I qui sap si, en aquest moment de calma, en aquest redós de pau, us adonareu per fi que “El món, en meravelles i jocs atrafegat, és petit i vermell i fresc com les maduixes”.

Riure, malgrat tot