05/06/2020

L'IMV acabarà amb la pobresa?

3 min

Com ja estava anunciat, el govern de l'Estat ha aprovat l'ingrés mínim vital, una nova proposta d’urgència per pal·liar una pobresa que ja afectava més del 20% de la població i que amb els efectes de la pandèmia ha crescut encara més. El confinament i la frenada de l’economia productiva han portat a la tramitació d’ERTOs i a l’atur de milers de persones i, en conseqüència, a situacions de pobresa sobtada de gent que ja vivia amb una economia precària.

Les rendes monetàries, els ajuts i les beques a persones vulnerables per a qüestions bàsiques com l’alimentació, l’habitatge o els subministraments són múltiples i s’han intensificat aquests mesos per combatre aquesta pobresa creixent. Rendes monetàries que són insuficients en situacions d’extrema pobresa, i que estan molt burocratitzades; ajuts nombrosos i d’una alta complexitat, que fan complicat obtenir-los i conèixer-los amb detall. La situació de decreixement econòmic i la multiplicitat d’ajuts de dubtosa eficàcia ens han de portar a fer una reflexió sobre quina ha de ser la via per erradicar de forma efectiva la pobresa.

Les diferents fórmules que s’han dut a terme per mitigar la pobresa severa van posant en evidència que les rendes i ajuts condicionats no estan funcionant. Des de les entitats que treballem amb persones en situació de vulnerabilitat trobem, de manera quotidiana, estats d’extrema necessitat. Moltes persones i famílies senceres van quedant fora del sistema, cada cop més lluny d’aquest 1% de persones multimilionàries, però també cada cop més lluny del benestar i unes condicions de vida dignes. També veiem com va creixent de manera preocupant l’escassetat i les demandes de suport. Sense anar més lluny, a la Fundació SURT aquestes últimes setmanes hem triplicat el nombre de persones a qui donem suport en el punt de distribució d’aliments.

Treballar per la igualtat real és just el contrari d’aquestes situacions que van a més. ¿Serà efectiu l’ingrés mínim vital? Des de les entitats socials fa temps que debatem sobre rendes universals o condicionades i, sense haver-hi un acord clar sobre si la renda bàsica universal pot arribar a ser la solució, el que sí que tenim clar la majoria és que els ajuts condicionats no han funcionat per reduir la pobresa i són del tot insuficients.

A Catalunya, la renda garantida de ciutadania, malgrat haver incrementat la seva cobertura respecte al primer any, continua arribant a un percentatge massa baix de les persones que la necessiten i mostra de forma evident que la voluntat social i política que hi ha al darrere i la realitat en la gestió, altament condicionada, no van alhora. És una mostra de com les rendes condicionades són complexes, sovint estigmatitzants i altament burocratitzades.

La Xarxa Renda Bàsica va encarregar una enquesta per valorar quin suport social hi ha per implementar una renda bàsica universal i incondicional: el 56% de les persones enquestades es mostren favorables a implementar una renda bàsica com un dret de ciutadania. Potser és el moment de plantejar-nos com a repte un canvi en la política de rendes per aconseguir una igualtat d’oportunitats real.

En aquest sentit és interessant considerar l’experiment de renda bàsica a Finlàndia, que ha tingut una durada de dos anys. Els resultats mostren un augment de l'ocupabilitat de les persones que hi participaren i una millora en la seva qualitat de vida, tot i ser un pla pilot es preveien millores estructurals tant econòmiques com de benestar, segons els resultats obtinguts.

El que és evident és que l'augment de les desigualtats i necessitats en aquests dos mesos de confinament fan del tot insuficient l'IMV abans del seu desplegament. Malgrat la crisi oberta, estem davant d'una oportunitat per repensar el futur i les polítiques socials. O bé posem les bases per a una societat més justa i equitativa, o bé seguim amb propostes tàctiques i pal·liatives que mantenen les desigualtats i continuen emparant massa situacions d'exclusió.

stats