Tatiana Sisquella

Kony 2012

En general, no m'agraden els correus electrònics en cadena. Quan me n'arriba un acostumo a llençar-lo a la paperera abans d'obrir-lo i si per impuls faig clic per veure què hi ha, normalment no arribo ni al...

La mala consciència

No acabar-se un entrepà que algú ha preparat amb tot l'amor del món. Dir una mitja veritat a algú que la volia sencera. Marxar abans d'hora d'una festa on eres el motiu de la reunió. Rebutjar un segon plat...

Tant se val!

Entro en una botiga i vull comprar uns pantalons, però la dependenta està parlant per telèfon. M'espero i ella continua parlant. Finalment em veu. Tapa l'auricular i em demana que què vull i jo li dic que...

La disfressa

Aquest any no cal que ens posem nassos vermells ni sabates XL de mil colors. Tampoc calen llençols per damunt del cap amb dos forats a l'altura dels ulls per poder veure alguna cosa. No cal que ens comprem...

La primera decepció

Sempre arriba, tard o d'hora. Per molt bonica que sigui la història d'amor, sempre hi ha un moment en què fa acte de presència la perplexitat, el mareig i l'abatiment que provoca la primera decepció. És un...

Fa fred allà fora

Avui fa fred allà fora. Fa d'aquells freds que et deixen l'ànima adormida, el nas envermellit i l'humor esquinçat. Avui fa fred, però no patim, perquè encara queden coses que ens poden escalfar. No són...

I a mi què, això?

Tinc una amiga que quan hi ha un petit problema que la comença a posar de mal humor, contesta "En el fons, i a mi què?". Aquesta frase aparentment tan simple, i que podria funcionar perfectament com a lema...

L'última Columna

Aquest podria ser l'últim article meu que llegís la meva àvia. S'ha trencat el fèmur, té 95 anys i l'han d'operar. Els metges, sense dir res ja ho han dit tot, i han deixat entendre que superar aquest tipus...

Fórmula secreta

L'altre dia una experta en la matèria m'explicava que la felicitat és la distància que hi ha entre el que tens i el que vols. Com més gran sigui la línia que separa aquests dos extrems, més gran serà la...

Feliç Dia dels Canvis

M'encanta el dia d'avui. Avui és el Dia dels Canvis. El dia dels "no, si és moníssim, però dóna'm el tiquet per si de cas" o d'aquells altres amb més mala llet tipus "espero que, a sobre, no hagis llençat...

Dong

Dong . La Roser estava tan enfeinada pelant un gra de raïm per a la nena que no ha tingut temps de menjar-se el seu. Potser això, pensa, és ser mare. Dong . La Svetlana no entén què fan engolint grans de...

Plorar de riure

Un acudit dolent explicat amb molta gràcia o un record de joventut reviscut amb les amigues que el van coprotagonitzar quan encara tot era possible. Un capítol ridícul de la meva infància interpretat per un...

Pedres i flors

Primer vaig pensar que era el pentinat que li agradava portar, que s'havia esforçat perquè un ble de cabells li caigués per davant de la cara i li tapés mitja galta i una part de la barbeta, però quan m'hi...

Estúpida excel·lència

Des de sempre que a casa quan hi ha paella tots esperem que ma mare acabi d'escudellar l'arròs per atacar el recremat de les vores. Preferim la part socarrimada als grans molsuts del centre. Amb les patates...

image-alt

Ara que no hi ets

Ei, Albert! T'escric aquesta carta perquè he vingut a buscar-te i no hi ets. Volia parlar amb tu sobre una coseta... No és urgent, no pateixis, però em feia gràcia dir-te-la personalment i he pensat que,...

El somni

Ella no ho sap, però amb aquesta mirada de nina de porcellana que encara s'il·lumina quan veu una capsa de bombons per estrenar, m'ha robat el cor. I és que després de parlar amb ella mitja horeta ja l'hi...

Minuts de reflexió

M'encanta el concepte dia de reflexió. Evidentment que com a prèvia a una jornada electoral em sembla poc menys que ridícul, però com a idea vital, m'entusiasma. La imatge de tot un país recollit,...

Un somni fet ruïnes

El Jaime va arribar a Catalunya amb un somni, 5 fills i una maleta plena d'incertesa. Havia forçat una segona oportunitat a la seva vida i estava disposat a aprofitar-la fins a les últimes conseqüències. No...

Instants lleugers

Plegar mitjons fins que només ens quedin els desaparellats. Pelar mongetes tendres, traient-ne les dues puntetes i obrint-les per la meitat. Posar ordre al calaix dels records i rellegir les cartes que vam...

Recordar l'oblit

"Som el que recordem", em diu, contundent. I jo me'l miro i torno a preguntar: "I si no recordem, no som?" "Si no recordem, no tenim identitat ni sentit de continuïtat. Sense records no podem contestar qui...

L'amanida

Em menjo una amanida davant de la tele i mentre m'empasso la tercera forquillada li veig la cara, ensangonada, perduda, desdibuixada. El soroll, confús, amuntegat, distorsionat per l'eufòria i la ràbia, fa...

Sortir d'excursió

Quan vas a l'escola sempre arriba un moment que et porten d'excursió. Les destinacions acostumen a ser el zoo, una ràdio, una fàbrica, una granja… Són sortides que tenen com a objectiu que els nens i nenes...

Primeres cites

No hi ha res com les primeres cites. Aquells nervis previs, aquella imaginació que es dispara, aquella respiració que s'accelera… Quan ja tens parella només hi ha una cosa que s'assembli a les primeres...

L'apocalipsi antipàtica

Fa dies que noto que estic més seca, més cínica, més dura i alhora més sensible que mai. Però si he de dir la veritat, també he observat que no sóc l'única a qui li passa: alguna gent amb qui em relaciono...

Insígnia daurada

Camina nerviós, accelerat. S'ha vestit com cada dia, però amb algun detall de més: les sabates de mudar, el jersei blau que li queda tan bé i els calçotets del Barça. Quan els hi van regalar per Nadal va...

Qüestió de sort

Fa uns dies un colom se'm va cagar al damunt. Estava dinant amb uns amics en una terrassa la mar de bonica i de sobte, pof!, la cagarada a l'espatlla! La cambrera del restaurant, que ho va veure tot, se'm...

M'aixeco o me'n vaig

L' altra nit vaig anar al teatre. Vaig seure a la meva butaca, vaig desconnectar el telèfon mòbil i em vaig disposar a gaudir d'una obra de dues hores de durada sense descans. D'entrada vaig tenir por...

Un article que embafa

Arriba un moment en què parlar de l'estiu embafa. Embafa per excés, per repetició, per sobredosi, però també perquè la necessitat de plaer ja ha estat coberta. A veure si m'explico.Embafa com quan veus a la...

El sacsejador de consciència

Aquest estiu he llegit un llibre que es diu En el mar hi ha cocodrils . Explica, en primera persona, el periple d'un nen afganès des del dia que sa mare l'abandona perquè, lluny d'ella, busqui una vida...

De vacances: Les vides que inventem

Estic asseguda en una terrassa i veig com passa la gent: un senyor camina agafat de la mà de la seva dona, però per com ha mirat l'escot d'aquella altra noia, es veu clarament que li és infidel des de fa...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | Següent >