Consciència

Em llevo al matí i la primera notícia que la vida m'etziba a la cara és que han robat a la meva àvia. La dona anava al banc a treure diners perquè sempre li agrada tenir 4 bitllets i 8 monedes per casa pel que pugui ser, i quan ha volgut utilitzar-los per comprar moniatos per fer la castanyada s'ha trobat que no els tenia. Ha anat fins a casa per poder buscar-los amb més tranquil·litat i no hi eren. Ha tornat a baixar al carrer, ha caminat de tornada fins al banc i res de res. S'ha arribat a la fruiteria on volia comprar els moniatos i allà li han dit que les càmeres ho enregistren tot i que si li havien pres estaria gravat. Efectivament, mentre fa cua es veu com un home posa la mà dins el cistell, treu un sobre blanc (on hi havia els diners) i marxa aparentment tranquil. La meva àvia de 82 anys s'ha quedat sense la seva mesada, s'ha sentit enganyada i atemorida i la vida li ha donat un motiu més per desconfiar.

Però, i ell? Com és aquest home que ha gosat seguir una àvia fins al banc, esperar que tragués diners i els posés en un sobre, observés com els posava dins el cistell i la tornés a seguir fins a la fruiteria? Quins pensaments han rondat pel seu cap durant tota aquesta estona? ¿S'ha volgut fer enrere en algun moment? ¿Ha tingut alguna mena de blanc mental que no li ha permès adonar-se del que estava a punt de fer? Què sent una persona quan sap que està fent un mal de forma conscient, calculada i freda? Com tornes a casa sabent que has pres els diners d'una dona gran que cada mes ha de fer comptes per arribar al final? Com es gastarà aquests diners que ha robat? Haurà valgut la pena?

No sé si aquesta persona necessitava els diners més que la meva àvia. No ho sé ni m'importa. Només espero que quan ell sigui un vellet entranyable, un dia recordi allò que va fer a una iaia un divendres qualsevol a primera hora del matí.