PILOT VERMELL
Misc 03/11/2012

Enterraments

i
Tatiana Sisquella
2 min

La vida és plena de contradiccions i injustícies. Fins aquí, res de nou. Però d'entre totes les injustícies n'hi ha una que darrerament em té un pèl obsessionada. Com pot ser que un dels dies en què reps més amor de tota la teva vida no hi siguis? Com pot ser que la cosa estigui muntada de tal manera que quan tothom et veu les gràcies, quan la gent es posa d'acord per manifestar els seus vincles, quan les persones que t'envolten expressen en veu alta que t'enyoren i que ets una part fonamental de la seva vida tu no ho puguis sentir?

Crec que els difunts haurien de poder ser presents en els seus enterraments. No tinc clar ni què ni com es faria, però considero indispensable que cadascú de nosaltres tingui un dia a la vida en què tots (familiars, amics, companys de feina, companys de gimnàs, coneguts de curta distància i fins i tot algun de llarga) ens facin saber que ens estimen. Considero sa i balsàmic tenir l'oportunitat d'escoltar de les persones que ens envolten que ens consideren bons i importants per a la seva vida; que no s'avergonyeixin de reconèixer-nos les nostres virtuts i que ens diguin en persona tot allò que s'acostuma a dir en aquestes situacions. "Ets una persona amb tanta energia... mai tens un no per a ningú... la teva força no té límits... sempre trobes la manera de fer-nos riure quan estem decaiguts".

Aquest dia seria important per saber qui ens estima, però també per ser conscient de qui no ens vol tornar a veure, de qui no ens suporta i a qui li importem un rave. Uf! Quin descans! Tenir clar qui sí i qui no, desenganyar-te, deslliurar-te i saber qui ets per a aquells amb qui convius.

Perquè si una cosa fem la majoria de nosaltres cada dia és provar d'esbrinar si ens estimen, si els agradem, si estem fent el correcte, si hi ha feeling ... I, després d'això, ja ens poden enterrar.

stats