Doble funció

Anar al teatre és gairebé sempre un bon pla, però anar-hi en dia d'estrena és un èxit assegurat. Tot es redueix a un càlcul de probabilitats: en dia d'obertura tens un 50% més de possibilitats de veure un bon espectacle. No és que els actors en tinguin més ganes o que el text estigui més fresc, és només que veus dues representacions en lloc d'una.

La primera comença a mesura que va arribant el públic a les seves butaques. En dies de primera funció la gran majoria són actors, actrius, dramaturgs, directors, músics o periodistes. Gent del mundillo que van a fer costat als seus col·legues. A la majoria els has vist alguna vegada dalt de l'escenari o a la televisió, i per a tu, pertanyen al món de la ficció.

D'aquesta manera et converteixes en espectador privilegiat d'escenes magnífiques, potents i versemblants. Són 30 minuts plens de petites representacions on hi caben tots els gèneres teatrals: la comèdia, el vodevil, el drama romàntic, la tragèdia… Si a més som curiosos, gaudirem de diàlegs enginyosos, monòlegs alliçonadors i algun mutis desconcertant. Aquesta primera obra no té res a envejar a la segona. Per la gran varietat de personatges, s'hi barregen el teatre del surrealisme, l'èpica, l'experimentació, l'erotisme, l'absurd i el realisme en un mateix espai-temps. El millor és que, quan menys t'ho esperes, algú et ve a saludar i de sobte passes de ser espectador a formar part de la peça, com en aquelles follies de La Cubana en què sense adonar-te'n eres tu qui ballava la conga a l'escenari. Divina confusió.

I aleshores s'apaguen els llums i la majoria de mòbils. Comença l'obra que s'havia anunciat. Però encara hauran de passar uns minuts fins que tots plegats no ens puguem treure del cap aquella rèplica brillant que el de la butaca 8 li ha fet al de la butaca 10.