La Montse

Ala vida et vas trobant moltes persones: algunes vénen i, amb el temps, marxen. Amb altres ets tu qui surt corrent abans no sigui massa tard i, en canvi, amb algunes t'hi vols quedar per sempre més.

La Montse, per exemple, n'és una. És la peça que conclou qualsevol trencaclosques vital, és la rialla que tothom vol de banda sonora i la mirada que busquem entre la multitud. La Montse és la resposta a les preguntes sense resposta; és la línia que defineix l'horitzó i la sorra que se't posa entre els dits. La Montse és suau, dolça com el cotó fluix de fira. De fet, la Montse és com tota la fira junta: és imprevisible com una muntanya russa i innocent com el tren de la bruixa; és fràgil com un globus a punt d'explotar i divertida com un gronxador. Té l'energia dels autos de xocs i la disbauxa esbojarrada dels llits elàstics. És lúcida com aquelles que juguen a endevinar el futur i enginyosa com els que t'animen a pescar ànecs de goma a canvi de res. És com aquells pallassos de nas vermell que quan et miren et desarmen, i només els pots respondre amb un somriure de nen petit. La Montse és fàcil i és bona. És més llesta que una daina i més ràpida que una guineu. Li agrada més escoltar que parlar, menjar que beure i ballar que dormir, però també li agrada parlar, beure i dormir.

I és que a la Montse li agrada viure i t'ho fa notar, i quan ets al seu costat no tens més alternativa que ser feliç. Amb ella tot és senzill i alhora profund; tot sembla simple i alhora etern. Ella és tot el que hauríem de ser, com a mínim, una estona a la vida. Quan t'agafa la mà et sents poderós i quan t'abraça tornes a ser un infant.

Si no coneixeu cap Montse, ja podeu començar a buscar-la, perquè gent com ella té un do i el millor de tot és que crec que no ho saben... I això no passa sovint.