08/10/2011

Primeres cites

2 min

No hi ha res com les primeres cites. Aquells nervis previs, aquella imaginació que es dispara, aquella respiració que s'accelera… Quan ja tens parella només hi ha una cosa que s'assembli a les primeres cites: les primeres cites amb altres parelles. En aquestes trobades és inevitable sentir, també, unes papallones a l'estómac just abans d'arribar al restaurant que tant et podrien fer girar cua com abraonar-te sobre qui t'espera. Ens esmercem per estar guapos, arreglats, però no massa, no fos cas que ells (els altres) siguin menys formals o més o tot el contrari.

Inconscientment pensem un o dos temes per treure durant l'àpat per si es crea un d'aquells silencis incòmodes quan la confiança encara no és suficient. Un cop fetes les salutacions, amb moviments espàsmics i maldestres, arriba el moment de les begudes: Voleu vi? Blanc? Per a tu negre? Potser millor un cava? I una cerveseta abans de començar? Durant l'àpat les preguntes van i vénen com pilotes de ping-pong, ràpides, curtes, intenses, amb data de caducitat fugaç… Ho volem saber tot dels altres, els volem agradar i volem que se'ns noti que ens agraden. Som generosos amb els somriures i les rialles i assentim amb vehemència quan la conversa fa un gir inesperadament profund. De sobte, l'eufòria fa acte de presència i sents que alguna cosa està passant: hem connectat, ens hem agradat, no serà l'última vegada que ens veiem. De camí cap a casa vas recordant aquella frase, aquella mirada, aquella complicitat compartida en silenci, dibuixes un somriure als llavis, perquè us heu agradat. I quan t'atreveixes a imaginar unes vacances plegats, de sobte bip, bip: "Ens ho hem passat genial. Ja tenim ganes de repetir ;-)". I tu mires la teva parella, somrius i recordes com són de boniques les primeres cites.

stats