Vacances

Anar-se'n a dormir amb la persiana aixecada. Deixar que el sol faci la seva entrada triomfal ben d'hora al matí, però no acabar-se de despertar. Fer el mandra entre llençols blancs farcits de granets de sorra. Vestir-se amb qualsevol cosa i sortir al carrer quan encara no ho ha fet ningú. Comprar el diari i una barra de pa i potser un croissant o dos. De camí cap a casa prendre unes flors i imaginar la seva cara quan les vegi. Esmorzar assegut, mig adormit, descalç. Sortir al balcó i notar la brisa d'un vent nou a la cara i tancar els ulls i deixar-se acariciar. Saltar dins un banyador i fer un tros del camí de ronda. Llepar una pell salada. Mossegar una síndria que regalima i somriure amb la boca plena. Xerrar per xerrar amb les ulleres de sol posades i deixar alguna frase sense acabar. Dinar qualsevol cosa en una taula de pedra. Adormir-se en una hamaca mentre de fons sents com la resta encara parlen. Trobar una ombra de figuera per llegir la novel·la que ha passat l'hivern a la tauleta de nit. Mullar-se amb una mànega i jugar, com abans. Fer l'amor quan el sol encara pica. La dutxa que regenera i és com la pluja que tot ho neteja. L'olor de l'aftersun a la cara de l'altre. Passejar sense rumb i comprar un gelat de stracciatella . Improvisar una partida de futbolí en un bar cutre i comprar-te un braçalet amb data de caducitat. Sopar a la fresca qualsevol cosa, però millor si ho ha preparat la mare. Reclinar-te amb la cadira durant la sobretaula, on algú s'arrenca a cantar i desafina. Riure. Mirar-li els ulls i veure el teu futur a la punta del seu nas vermell i brillant. Quedar-se embadalit mirant els fanals del cel i tenir-ne prou. Anar a buscar una rebequeta per si refresca i que refresqui. I tornar a anar a dormir amb la persiana aixecada. Fins al setembre.