19/05/2012

La bombolla telefònica

2 min

Any 2018. 8.30 del matí. Un tertulià qualsevol: "Senyors, hem trucat per damunt de les nostres possibilitats. El que no hem de fer ara són trampes al solitari. Vam estirar més el braç que l'antena i ens vam enganxar els dits amb els contractes de permanència. Va haver-hi un moment en què qui no tenia un iPhone era perquè era tonto. I no només això: la gent tenia l'iPhone 3 i ja volia l'iPhone 4, la gent es comprava un segon iPhone i no pensava com pagaria les factures. I, lògicament, què feien les companyies telefòniques? Oferir terminals a tort i a dret que la gent es pensava que podria mantenir i vinga despesa i vinga aplicacions descarregades a 0,79. I ara tots plorem perquè el govern ha anunciat que cada divendres hi haurà retallades en cobertura i apps . Doncs què volíem? Vam ser uns irresponsables, uns inconscients. I ara potser sí que estan pagant trucades justos per pagadors, això no ho nego, ara hi ha gent que necessita fer trucades i no en pot fer, però la responsabilitat és col·lectiva. Ara ens posem les mans al cap perquè han confiscat terminals a famílies senceres, a persones que ho tenien tot allà dins: les fotografies d'Instagram, els WhatsApp, l'última partida d'Apalabrados… però qui té la culpa? Jo crec que tots, tots som responsables. I, senyors, no està lluny el dia en què hagi de venir una companyia de telèfons europea a rescatar-nos, aquest dia no està lluny i per això no em fa por dir que hem de tornar a les cabines. Hem de sortir del mòbil i tornar a les cabines. El mòbil no ens ha portat res de bo: sí, en un primer moment tots ens vam creure millors i més poderosos, però el temps ens ha posat a cadascú al seu lloc i el mòbil ens ha enfonsat com a individus i com a societat. Només una última cosa i ja acabo: "Ull amb el sexe, perquè ara potser no ens ho sembla, però estem fornicant per damunt de les nostres possibilitats".

stats