En cos i ànima

M'agradaria fer esport de manera constant, però no ho aconsegueixo, ni al setembre ni l'1 de gener ni quan s'acosten les vacances i els triquinis. Hi ha alguna cosa que no em connecta ni amb el runnning , ni amb el trekking , ni amb l' spinning o el boxing . I mira que reconec els beneficis indubtables d'una activitat moderada i continuada; la gent no para de repetir-me que després d'uns hipopressius i unes flexions tot és millor; expliquen (els practicants) que després d'una sessió de cardio tot es veu d'una altra manera i les preocupacions es converteixen en minúcies que s'acabaran solucionant. Jo els escolto i ho intento, però no ho aconsegueixo. Amb tot, aquest any em tornaré a matricular en un gimnàs. Em passa una cosa semblant amb la religió. M'agradaria creure, practicar i tenir pau d'esperit, però no ho aconsegueixo. I mira que els que hi creuen m'expliquen els beneficis de la fe i com després d'una pregària els problemes es converteixen en menys problemes. Però jo, com amb l'esport, sempre hi trobo un però.

Per això, i perquè m'agradaria creure tant com m'agradaria practicar esport de manera continuada, proposo la creació de clubs de religió. Tenir l'opció de fer una trucada i demanar quant val la quota de 6 mesos al Club dels Cristians. I poder-hi anar i provar-ho, i esperar que a còpia d'insistir es notin els resultats. M'imagino trucant al Club dels Musulmans i demanant si tenen tarifes per hores, perquè jo només hi podré creure els matins, que a la tarda vaig molt atrafegada. Valorar si em convé l'oferta de 12 mesos i viatge al Nepal que em fan els budistes, per un preu més que assequible. I tot sense ànim d'ofendre ni frivolitzar, només amb la intenció que aparegui el clic i m'hi enganxi.

I tot per veure si, un dia, a banda d'un bon cos, també aconsegueixo una bona pau interior.