24/11/2012

Un dia qualsevol

2 min

Es desperta i pensa que es quedaria mandrejant deu minuts més. Obre l'aigua de la dutxa fins que s'entelen els vidres i es despulla de forma mecànica, gairebé sense adonar-se'n. Quan es vol mirar al mirall per veure si s'ha engreixat ja és massa tard: el baf li difumina la imatge i ella es consola pensant que no, que no fa més panxa que ahir. Es posa sota la dutxa i s'ensabona el cap i el cos i una altra vegada el cap. S'eixuga, es vesteix i es posa els mateixos texans que el dia anterior. Quan esprem la taronja mentre encén la ràdio i fa malabarismes amb l'entrepà que es prepara cada matí sent que viu en el dia de la marmota. És dijous, però podria bé ser un dilluns o un divendres d'un mes incert i un any qualsevol.

Surt al carrer i esbufega quan veu que se li escapa l'autobús. Caminarà fins a la propera parada perquè avui tampoc podrà anar al gimnàs. Arriba a la feina, seu a taula, encén l'ordinador i mira si la planta de la taula està més pansida que el dia anterior. Ho està. La rega. Contesta correus electrònics, fa un cop d'ull als diaris digitals i es posa a treballar. Un dia qualsevol. Passa el matí i arriba l'hora de dinar. Dina poc, com sempre. Surt a fer un cafè i aprofita per trucar a la mare, a veure què fa. Abans de tornar a la seva taula va al lavabo. Encara no li ha baixat la regla. Treballa tota la tarda i berena una poma i una mandarina. Agafa el bus fins a casa, però abans passa per la farmàcia. Compra Gelocatil, Omeprazol i un Predictor, no sap ben bé per què. Arriba a casa, es treu les sabates i entra al lavabo. Tanca la porta.

És fascinant veure com els dies més quotidians es poden convertir en els més especials. Com hi ha dates que crèiem invisibles que recordarem la resta de la nostra vida. Com fets que podrien haver passat desapercebuts els explicarem fins a gastar-los durant anys. I sí, potser avui és aquest dia.

stats