16/04/2011

La festa d'aniversari

2 min

Els han preparat una taula ben guarnida, amb estovalles de colors llampants i gots de plàstic no-fos-cas. Tots els plats són mig plens de patates fregides de bossa i de dolços ensucrats, perquè un dia és un dia, i avui ningú no posarà mala cara si se'n mengen un o dos de més. Les ampolles de taronjades i refrescos estan estratègicament distribuïdes, a una distància justa on cap d'ells pugui arribar-hi i, així, s'eviten les empastifades de sempre. Han calculat que cadascú prendrà entre un i dos gots, però per si fes falta, a la nevera hi tenen dues llimonades d'emergència i unes tasses de xocolata en pols que es preparen en un tres i no res.

Tots han arribat abans d'hora i els han anat asseient a les cadires, ordenadament. No ha fet falta preguntar-los on volien seure perquè a aquestes edats xerren amb tothom sense problema. Quan ha arribat la Maria, la més gran de totes, ha començat a ploriquejar dient que volia tornar a casa, però quan ha vist que també hi eren la Lola i en Josep de seguida l'hi ha passat. Tots els que els han acompanyat estan d'acord que han fet bé de quedar a les cinc, perquè així no se'ls farà gaire tard i un cop a casa ja estaran sopats. La festa està pensada per ser un berenar, però a aquestes edats no mengen tant i arribaran a casa rebentats, amb l'energia justa per posar-se el pijama i a dormir. Comença a sonar una música massa moderna per a ells, però la majoria ni se n'ha adonat. Tots estan més pendents dels bikinis i els brioixos amb mantega que circulen al seu voltant. N'agafen més dels que menjaran, però menys dels que voldrien agafar. A la cuina ja els espera un pastís de nata i crema amb un 89 ben gros perquè tothom ho vegi, fins i tot la Montse, que ja l'han operada dues vegades de cataractes. Són 11 i junts sumen 936 anys.

stats