12/11/2011

Un somni fet ruïnes

2 min

El Jaime va arribar a Catalunya amb un somni, 5 fills i una maleta plena d'incertesa. Havia forçat una segona oportunitat a la seva vida i estava disposat a aprofitar-la fins a les últimes conseqüències. No tenia por, tenia pànic. No tenia gana, tenia ànsia. No tenia alternativa, tenia ultimàtums. Però les històries que havia sentit li prometien tot el que desitjava: jornades de 12 hores, llits amb llençols i neveres amb iogurts Bio. Quan va arribar es va trobar un lloc esplendorós, que nedava en l'abundància i on els somnis es podien fer realitat. Va trobar una feina fent cases i va treballar més del que s'ha de treballar per poder-ne tenir una. Primer va ser feliç en un pis de lloguer petit i encantador, però quan va veure que aquí el que es portava era tenir una casa de propietat va pensar que ell també volia provar-ho. I així va ser. Va preguntar a les persones que n'entenen, i ells, amb un somriure sincer i afable, li van dir que ell no era menys que ningú i que si ell volia una casa per a la seva família, tindria una casa per a la seva família, i que on ell no arribés hi hauria un banc o una caixa que l'ajudaria. I l'ambició dels uns i la inconsciència dels altres van convertir el Jaime en un perdedor. Havia apostat fort i a una carta i havia perdut: la banca s'ho enduia tot. L'honor, els estalvis i l'esperança. Tot.

Darrere de cada desnonament hi ha la història d'un fracàs i la frustració per no haver-ne sabut més; hi ha la vergonya d'haver estirat més el braç que la màniga i la impotència d'haver-se sentit enganyat. Hi ha la tristor per no haver-ho aconseguit i la ràbia per haver fallat als que més estimes. Quedar-te sense casa t'humilia i t'entristeix, però sobretot et destrossa i t'anul·la. El Jaime va arribar amb un somni, 5 fills i una maleta plena d'incertesa. Ara se'n va sol, avergonyit i endeutat.

stats