Misc 20/08/2011

De vacances: Les vides que inventem

i
Tatiana Sisquella
1 min

Estic asseguda en una terrassa i veig com passa la gent: un senyor camina agafat de la mà de la seva dona, però per com ha mirat l'escot d'aquella altra noia, es veu clarament que li és infidel des de fa molt de temps, potser, fins i tot, de vacances. La dona de l'escot continua pensant que els seus nous pits han estat una bona inversió, tot i que per la manera com li ha tocat el caparró a aquella nena, notes clarament que el que voldria és un home carinyós i fidel, amb qui poder tenir un fill o dos o tres i a qui no li importi la mida de les seves tetes. La nena que ha despentinat camina distreta llepant un gelat, segurament el primer que tasta des que ha vingut d'Ucraïna amb els seus pares adoptius, que els cau la bava quan la miren, embadalits. Uns pares que, com amagar-ho?, ja han perdut un fill i ara tenen una nova i valenta oportunitat per esborrar el pitjor dels horrors. Però el caminar feixuc de la mare i el seu encorbament d'espatlles denoten una tristesa profunda i irreparable.

I així, asseguts en una terrassa, juguem a inventar vides, un punt tràgiques i rebuscades, per durant uns instants no pensar en la nostra, sense adonar-nos que algú, segur, està inventant una vida per a nosaltres .

stats