El Brasil de Neymar i el Brasil de Dunga

Aquestes últimeres setmanes, com a brasiler de naixement i pessimista per religió, visc una sensació estranya. És sorprenent pensar que, per primer cop en molt de temps -deu anys?-, un brasiler és el millor futbolista del món. Messi s’ha lesionat, Ronaldo viu un mal moment i Neymar és tot el que li queda a un futbol orfe de la màgia (provisionalment) de les seves dues grans estrelles. Impossible no pensar-hi abans del primer partit oficial entre el Brasil i l’Argentina des del 2009. Una Argentina sense Messi, Agüero i Tévez. Un Brasil amb un Neymar que torna després de la sanció de la Copa Amèrica. Amb Douglas Costa, brillant en un Bayern Munic que entusiasma, i Willian, potser l’únic jugador que encara agrada del moribund Chelsea de Mourinho.

Per primer cop en molt de temps el Brasil tindrà finalment un jugador millor que el millor de l’Argentina, i per primer cop en almenys cinc anys la davantera brasilera també és millor. Seria natural pensar en el Brasil com a favorit. Però al Brasil el retorn de Neymar fa que, en algun moment, la gent s’oblidi que Dunga segueix com a seleccionador. Dunga és el Brasil que només pensa en els resultats. En canvi el Brasil de Neymar vol agradar.

Unir-los semblava impossible. Però no fa gaire també semblava impossible que el millor jugador del món tornés a ser un brasiler...