Tot esmorzant abans que comencin els cursos MOOC

El pròxim 2 de març, el professor Hossam Haick començarà a impartir el primer curs de nanotecnologia en àrab en format MOOC ( massive open online course, un curs d’accés obert i massiu per internet). L’altre dia, però, Haick m’explicava tot esmorzant que el més interessant són els correus electrònics que està rebent d’estudiants d’arreu del món àrab. Li fan preguntes com: “Vostè és una persona real?” “Vostè és àrab de debò, o és un jueu israelià que parla àrab i es fa passar per àrab?” Això passa perquè el professor Haick és un àrab israelià nascut a Natzaret i impartirà el curs MOOC des del centre on ell mateix va estudiar: el Technion, l’institut tecnològic i científic més important d’Israel. De fet, el lloc on estàvem esmorzant era Tel Aviv.

El curs s’anomena Nanotecnologia i nanosensors ( https://www.coursera.org/course/nanosar ) i està pensat per a qualsevol persona que vulgui aprendre sobre l’especialitat del professor Haick: “Nous recursos i instruments de detecció que utilitzen la nanotecnologia per analitzar, detectar i supervisar diverses situacions, ja sigui en l’àmbit personal o professional”. El curs inclou deu classes en tres o quatre vídeos en què es poden seguir les lliçons del professor (en àrab i en anglès). N’hi ha prou amb una connexió a internet per participar de manera gratuïta en les activitats del fòrum, fer els exàmens setmanals i dur a terme un projecte final.

El curs MOOC del professor Haick esvairà qualsevol dubte que tingueu sobre l’interès i la fascinació que l’educació desperta als països del Pròxim Orient avui dia. Fins ara s’han rebut més de 4.800 inscripcions per al curs en àrab, entre les quals n’hi ha d’estudiants d’Egipte, Síria, l’Aràbia Saudita, Jordània, l’Iraq, Kuwait, Algèria, el Marroc, el Sudan, Tunísia, el Iemen, els Emirats Àrabs i Cisjordània. Els estudiants iranians s’apunten a la versió en anglès. Com que les inscripcions es fan a través de la web oficial Coursera MOOC, al principi alguns dels inscrits no s’adonen que el curs el fa un científic àrab israelià de l’institut Technion. Haick explica que, quan se n’adonen, alguns estudiants i professors anul·len la inscripció. Però la majoria segueixen. (Els cursos MOOC s’han començat a estendre pel món àrab a través de plataformes com Coursera, edX, Edraak, Rwaq, SkillAcademy i MenaVersity. Alguns dels cursos estan creats en àrab, però la majoria són traduccions.)

Quan li pregunto per què creu que un curs sobre nanotecnologia ha generat tanta expectació, Haick respon que “la nanotecnologia i els nanosensors es veuen com una cosa futurista, i la gent té molta curiositat per saber com serà el futur”. D’altra banda, assegura que la nanotecnologia és “tan transversal i multidisciplinària... que ofereix un gran ventall d’oportunitats per fer recerca”.

Haick, que té 38 anys i va fer el doctorat al Technion, el mateix centre on es va graduar el seu pare, és un prodigi de la ciència. Amb el suport del centre, ja desenvolupa el seu propi projecte: un nas electrònic. Es tracta d’una matriu sensorial que imita la manera com funciona el nas d’un gos per identificar determinades olors; en concret, olors que contenen uns marcadors únics, molt poc freqüents, i que serveixen per detectar el càncer en diferents parts del cos. Entre aquesta nova empresa i les classes d’enginyeria química, el president del Technion, Peretz Lavie, va proposar a Haick que s’encarregués d’introduir la universitat en el món dels MOOC.

Segons explica Haick, “Lavie considera que és fonamental fer arribar la ciència més enllà de les fronteres entre països”. I explica: “Em va parlar sobre una cosa anomenada MOOC, jo li vaig dir que no sabia què era i ell em va explicar que eren uns cursos oberts, que es poden oferir a milers de persones a través d’internet. I aleshores em va demanar si volia impartir el primer curs MOOC de la Technion, en àrab”.

L’institut Technion finança el projecte, que va trigar nou mesos a estar llest, i Haick s’encarrega de donar les classes. Actualment, prop d’un 19% dels estudiants del Technion són àrabs israelians, en comparació amb el 9% de l’alumnat que representaven fa dotze anys. Haick acostuma a dir: “Si el Pròxim Orient fos com la universitat, ja hauríem aconseguit la pau. En l’àmbit educatiu, en una simple acadèmia, et sents totalment igual que qualsevol altra persona. I se’t valora en funció de la teva excel·lència”. I, sense cap intenció de presumir, m’explica que diversos joves del món àrab li diuen: “T’has convertit en el nostre model a seguir. Sisplau, digue’ns com ho hem de fer per ser com tu”.

Sé que alguns lectors deuen pensar: “Un text molt bonic per fer propaganda a Israel. I ara, ¿podríem parlar una mica de l’ocupació israeliana de Cisjordània?” Doncs no. Aquesta història serveix per recordar que Israel és un país i no només un conflicte, i que, com a país, encara està en construcció. Té algunes parts fosques, com l’ocupació i la discriminació econòmica contra els àrabs israelians, però també en té de brillants, com la col·laboració entre Haick i l’institut Technion, que està creant una oportunitat per a totes aquelles persones del món àrab que volen entendre com funcionen les noves tecnologies que regeixen l’economia global.

El moviment BDS (boicot, desinversions i sancions) argüeix que, com a país, Israel només pot ser jutjat per la seva actuació a Cisjordània i que, per tant, no té cap tipus de legitimitat com a estat. Però haurien de pensar una mica més en totes les complexitats implicades en aquest procés.

A mi, el curs MOOC de Haick em fa pensar en la immensa quantitat de recursos econòmics i humans malgastats en el conflicte àrabo-israelià. Fixeu-vos en l’entusiasme de tots aquests joves àrabs i perses, en les seves ganes d’aprendre a utilitzar noves eines per assolir el seu màxim potencial, independentment del lloc on ho aprenguin. Els dictadors àrabs van subestimar els seus pobles durant molt de temps, i això va fer que sorgissin les revoltes. Pensar en tot plegat et fa plànyer les generacions perdudes i pregar perquè aquesta sigui l’última.