En Climent Garau solia dir, conscient de la hipèrbole, que ell havia viscut el zero absolut del nacionalisme mallorquinista o del catalanisme a Mallorca. Ell sabia –i també ho explicava– que la zona zero d’inici d’una certa represa col·lectiva es sol situar en un article editorial del setmanari 'La Palma', una revista literària mallorquina d’inspiració romàntica, el primer número de la qual va aparèixer el 4 d’octubre de 1840.
Sigui com sigui, el cert és que si els inicis d’allò que avui anomenaríem sobiranisme els situam en aquella mena de rèplica de la Renaixença catalana, hem de convenir que els primers cent trenta anys de mallorquinisme transcorregueren en l’àmbit molt concret, determinat i reduït dels cercles intel·lectuals. I sempre amb l’ai al cor provocat per dictadures, guerra del 1936-1939, persecució i exili.
Si el primer pas per eixamplar els cercles d’influència va ser la fundació de l’Obra Cultural Balear l’any 1962, el segon pas va ser l’accés de Climent Garau a la presidència d’aquesta entitat. Va ser un moment de creixement de l’OCB i d’extensió del compromís amb la cultura i la llengua a sectors no estrictament intel·lectuals. També va ser el moment de fundació del PSM i, per tant, del (re)naixement del mallorquinisme polític. Si fins aleshores el creixement del nacionalisme d’arrel mallorquina havia estat lineal, a partir de mitjan dècada dels 1980 el creixement comença a ser exponencial.
El 1985 es crea el Grup Blanquerna i es fa el primer Seminari a Lluc. El 1986 es fa el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, neix el Bloc Nacionalista d’Estudiants, es presenta l’assemblea mallorquina de la Crida a la Solidaritat i es reprèn la commemoració del 31 de Desembre com a Diada de Mallorca. El 1987 es crea la secció mallorquina del Moviment de Defensa de la Terra...
Efectivament, el 1985, ara fa trenta anys, neix el Grup Blanquerna per impuls de Climent Garau, Francesca Bosch, Pere Llabrés i Josep Maria Magrinyà, amb una inspiració nacionalista, humanista i progressista.
El Grup Blanquerna en la seva primera etapa, que inclou la segona meitat dels anys vuitanta i tota la dècada dels noranta, va contribuir a donar una formació integral a un ample i heterogeni ventall de joves de Mallorca entre els quals es trobaven destacats militants i activistes del sobiranisme illenc. Les seves activitats i, molt especialment, el seu tradicional seminari de tardor foren l’espai de trobada, coneixença, debat i reflexió per excel·lència de diverses generacions de joves illencs propers als valors del nacionalisme polític i cultural, el progrés social i la defensa del territori i el medi ambient. Nombroses iniciatives de la societat civil mallorquina i del teixit associatiu juvenil, com el moviment en defensa de la llengua i la cultura catalanes o el sindicalisme estudiantil, foren esperonats fruit del treball i les sinergies generades pel Grup Blanquerna.
Durant aquells anys, el moviment per la Llengua, la Cultura i el País experimenta un important creixement i esdevé un autèntic moviment de masses, com demostren les mobilitzacions populars que apleguen desenes de milers de persones: Correllengua, Diades per la Llengua i Acampallengua.
El setembre de 2005, coincidint amb el vintè aniversari, el Grup Blanquerna emprengué una nova època amb un equip de gent jove estretament vinculada a diferents moviments socials de Mallorca.
A partir d’aquells anys, el moviment d’autoestima col·lectiva torna a multiplicar la seva capacitat mobilitzadora i el seu missatge esdevé transversal. Són els anys de les grans campanyes populars impulsades per l’OCB; Sus Mallorca!, Cafè per la Llengua, Mallorca M’Agrada!
Quant al Grup Blanquerna, actualment podem parlar d’una tercera època: l’any 2013 el Grup Blanquerna es va refundar com a 'think tank' sobiranista i com a espai de debat i reflexió, plural i transversal que, des de posicions crítiques i transformadores, treballa al servei de Mallorca i dels Països Catalans.
