Existia un tòpic tranquil·litzador segons el qual el fanatisme habitava en organitzacions minoritàries i el sentit comú desembocava en les majoritàries. Els militants i els votants del PP, la major part dels quals no són integristes, tenen el problema que se'ls ha colat un doctrinari a la presidència del partit i del Govern. President per accident, per la urgència del seu partit de tenir un candidat mínimament desconegut, l'aiatol·là Bauzá ha demostrat que, amb l'objectiu de realitzar les seves obsessions, és capaç de liquidar l'escola pública. En conseqüència, la "marca TIL" té tant de prestigi avui a les Balears com la "marca Espanya" a l'estranger. Les persones que volen entrar en la història de vegades ho aconsegueixen però no al llibre ni al capítol desitjat. L'apotecari té un lloc d'honor en la història del ridícul, a l'apartat dels patètics.
La ràbia de què parlaven els magistrats del Tribunal Superior de Justícia és el que ahir demostraren milers de persones d'aquesta comunitat autònoma en una continguda manifestació sense precedents. És un estafador al qual han enganxat amb les mans a la massa. Hi ha gent que defineix la protesta d'ahir com una demostració de dignitat. Per mi, el poder tòxic del til·ligüisme desperta el molt més bàsic instint de supervivència d'una societat que encara té l'autoestima posada en la vigència de valors similars als que en teoria prevalen en les democràcies occidentals.
L'home que "venía a acabar con las imposiciones" es trobà ahir que aquest era l'únic lema dels que li plantaven cara. Els que propugnen solucions finals solen acabar, enmig de la devastació, rodejats, dins un búnquer, en aquest cas, d'un búnquer ensaïmada.
Durant aquests dies, no em fugia del cap una possible adaptació d'aquella cançó de la Trinca: "El TIL../olé, olé, olé/ El TIL està de rebaixa/olé, olé, olé". I és que el TIL és com una faixa que asfixia una societat real molt més diversa que l'existent en la fantasia dels que han parit la parida. És una coTILla.
La manifestació d'ahir va ser una manifestació a favor de la realitat. Els sociòlegs de cambra de Bauzá estan d'enhorabona: la força vaguista més important s'ha produït a Eivissa, l'illa on el nacionalisme no espanyol té menys pes i on viuen més persones castellanoparlants monolingües. L'esquer per a babaus provincians de l'anglès no funciona però dóna una idea del concepte en què ens té el llogater del Consolat. És normal que els que se senten insultats per tal apreciació ho demostrin amb contundència.
A Bauzá, l'autonomia dels centres (i la de les Balears) li patina. És incapaç d'entendre que autonomia respon a diversitat. Coneix tant l'entorn escolar que no sap que no hi ha cap escola igual, cap professor igual, cap família igual, cap alumne igual i que, per tant, les normatives han de ser flexibles adaptables al context. Si negues la diversitat, hi acabaràs topant de morros. Les Illes Balears no són binàries. No estan a l'aguait d'un xoc de civilitzacions. No estan polaritzades per l'enfrontament de nacionalismes d'un signe i d'un altre. Són una societat molt complexa a la recerca d'una síntesi integradora i no d'estratègies fonamentades en la divisió. Ganes de ser una societat és el que representa l'erupció de camisetes verdes. El president que anava d'antipolític i apartidista arriba a la meitat del seu mandat com l'encarnació de l'arxipolític hiperpartista intrusiu que polititza i partiditza (divideix, s'apropia de) una institució de tots, l'escola. Com més aviat el PP s'alliberi del TIL Party, millor per a tots i en particular per a la dreta mallorquina.
Haurà servit de res la manifestació? Hem de ser pessimistes. Bauzá ha abandonat el sistema solar fa massa temps. Però el TIL no s'aplicarà tant si el BOIB en publica la derogació com si en manté artificiosament la vigència. No es pot legislar contra la llei de gravetat per antipàtica que ens sigui. Els mestres, les famílies i els alumnes continuaran fent el que han fet sempre, és a dir, el que és possible amb els recursos de què disposen.
La vaga entra en la seva tercera setmana carregada d'energia i legitimitat. Els docents han contestat a les bajanades del govern amb sensatesa. No són ells que han de presentar una alternativa. El TIL s'hauria de retirar. El Govern hauria de dur al Parlament una proposta de pacte educatiu que, fixats uns objectius compartits, deixàs en mans dels experts l'elaboració d'una proposta tècnica viable. Amb Bauzá, fins i tot després d'una contestació sense precedents, no podem deixar d'usar els verbs en condicional.
