Pareix mentida com unes eleccions europees, percebudes en principi sense transcendència, han començat a fer la impressió que això es mou. El PSOE cerca líder -el problema més greu que pot tenir és que el seu futur deixi indiferent tothom, fins i tot els militants. Espanya té nou rei -de moment, sembla, amb el rellotge aturat en el discurs de proclamació de son pare; i que esotèrica és aquesta institució amb poders que no és capaç de definir ningú: per ara, sembla que Joan Carles es tornarà a salvar, si més no, de respondre de les dues demandes de paternitat que l’encalcen. Rajoy avança les seves rebaixes fiscals i Bauzá, com comentàvem la setmana passada, es batega. Encara és prest per dir si tot es mou o si tot resta immutable, encara que el simple càlcul de probabilitats ens inclini a optar per la immutabilitat.
Aquí tothom està molt content perquè el 77 per cent de les famílies ha elegit el català com a primera llengua de l’escolarització dels seus infants. Que bé! Només oblidam que els que no, representen un 3% més que l’any anterior, quan ja havien crescut respecte a 2012. Amb aquest ritme, els costarà, però a la llarga ho aconseguiran. Quedem-nos, però, amb la dada que més d’un 20% de les famílies opta per l’escolarització en castellà. Quan vagin a votar, només hi haurà una opció que garanteixi l’acompliment del seu desig, la de Bauzá, mentre que ningú no creu que el 77% que resta s’inclini pel PSIB-PSOE, MÉS, IU, Podem -si s’hi presenta- o El Pi -un poc masclista això de masculinitzar-se quan la “P” és de proposta. Això sí que seria un tomb autèntic que no creu ningú, com tampoc és esperable que el motiu principal de la majoria de la població per anar a les urnes sigui la llengua. No ha succeït mai, tampoc, i no observ, per molt que alguns amics m’hi insisteixin, cap variació transcendental en la composició sociològica de la realitat balear.
També ens satisfà molt que la immensa majoria dels exàmens de selectivitat s’hagin fet en català. Com cada any, passam per damunt una realitat tossuda: la majoria dels estudiants feren els exàmens en català o en castellà de manera indiferent, depenent de l’assignatura, mentre que dues minories optaren per realitzar-los només en català o només en castellà. I això, que succeeix cada any, és un de les majors evidències de quant tenen de fantasioses les acusacions del nostre president contra els mestres i els professors. Per ventura, qui sap, aquesta dada serviria per inclinar algun no convençut i continuu pensant que aquests no convençuts són la majoria. No en vaig veure cap, d’antigament favorable a Bauzá o al PP, per exemple, a la foto del Front de moviments socials acabat de constituir.
Amb tot això, l’únic que vull dir és que l’excessiva o completa homogeneïtat del missatge dels partits d’oposició, lluny de ser un amenaça, representa una esperança per a ell. Ja ho sabeu: “Tots són ERC, llevat de jo”, és el que repeteix.
Mentrestant, els carregaments d’euromerda desembarquen a Alcúdia. És obvi que s’imposava canviar la imatge de les illes com una destinació especialitzada en sol i platja i, alhora, trobar una demanda emergent en el mercat per seduir-la amb nous atractius. El preclar president ha observat el nombre creixent de persones afectades per la coprofàgia, la síndrome de Diògenes, klismafília, amants del “dirty Sánchez”, l’osmalognia i la urolagnia. S’ha comprovat minuciosament que no hi ha cap altre lloc del món que s’hagi especialitzat en l’atenció a aquests clients. I, amb decisió, s’ha corregut a donar projecció internacional al replantejament de Mallorca. “Enjoy the Garbage Island. Visit Mallorca, Sun&Shit” serà el nou eslògan promocional.
Riem, riem per no plorar. O per oblidar com d’humiliant resulta que la realitat se sembli tant a un acudit de mal gust.
