Després de la sentència que aclaria que el seu propòsit era un despropòsit, José Ramón Bauzá sosté que no hi havia cap intenció per part seva d’apujar un sol cèntim del sou als cinc membres del seu gabinet. Si la funció social d’un governant fos proporcionar motius d’hilaritat, ja fa temps que hauria d’haver quedat clar que poques persones hi ha tan indicades per a aquesta funció com José Ramón Bauzá i el seu cor de garriguers i d’agents de la propietat immobiliària.
El quasi monopoli de la pantalla que té a IB3 no respon segurament a cap altra finalitat que no sigui la d’ajudar la comunitat a superar l’estat de profunda depressió d’ençà que arribà la crisi econòmica. La Targeta PP i #defensamlonostro són els dos darrers brillants gags del president bufó. Fins ara, no ha fet res més que confirmar aquella formidable vis còmica que s’intuí des del seu debut amb aquell “Vamos a hacer lo que hay hacer”. Gràcies al president, la gent plora molt a les Balears, però plora de rialles. “Es que, conmigo, se parten”, asseguren que digué al ministre Soria enmig de la “brega” per les prospeccions petrolíferes. Li venia a explicar que no se’l prengués massa seriosament, ja que per aquí ningú no ha fa mai des de fa temps.
O, per ventura, les coses no són tan així i el senyor Bauzá representa la figura del gracioset, d’aquell personatge dotat del do de la inoportunitat, pesat per la seva insistència a fer riure quan no toca. Pitjor encara, podria ser un d’aquells que, amb les seves pallassades, no demostra res més que la seva absoluta indiferència davant els mals d’altri. No sé si és possible, però qui sap si l’apotecari és les tres coses alhora. La qüestió és que pel camí que anam aviat els seus discursos començaran amb la fórmula “saben aquel que dise” i les rèpliques aniran precedides sempre per un sonor “va y diche...”.
El que sorprèn més és la capacitat del PP per resistir l’efecte corrosiu de les humorades bauzanistes. No hi ha cap enquesta que no el situï tan sols a un o dos escons de la majoria absoluta i com l’organització política més votada amb diferència a les Illes Balears -també sorprèn la poca capacitat de l’oposició per aprofitar la indignació que provoca tenir com a màxim representant de l’arxipèlag algú que ha convertit el Consolat de Mar en el Consolat dels germans Marx i les sessions del Parlament en una mala versió del Club de la Comèdia.
Diuen que el darrer que hem de perdre és la capacitat de riure. No obstant això, convindria que els que no estam per a gaire bromes -i crec que som molts- ens començàssim a agrupar en alternativa. Els acudits estan molt bé per als humoristes -curiós que els d’aquí no denunciïn el president, Antonio Gómez i Joana Maria Camps per intrusisme reiterat i competència deslleial- i les provocacions queden perfectes en determinats ambients artístics i culturals.
Però, segurament, el grup dels que no estam per a gaire bromes no arribaria molt enfora. La suposada alternativa a Bauzá dins el PP, Mateu Isern, s’ha apuntat al corrent de la dreta hilarant i, abans que arribi Carnaval, es presenta disfressat d’Ada Colau i fa escraches epistolars als bancs. Ell que, com és sabut de tothom, ha fet del desnonament una manera de guanyar-se la vida.
Una cosa hem d’admetre com a veritat del darrer discurs de Bauzá. És cert. Som davant el PP de sempre o davant un dels PP de sempre. Aquell mateix que tenia un secretari general segons el qual a un batle a punt de ser detingut per la Guàrdia Civil se li ha de trucar per dir-li: “Hoy es lunes y estoy en mi despacho”. Que bo! És que ens xapam! Com quan Joana Maria Camps explica que les notes dels alumnes no són una dada amb prou rigor com per ser tenguda en compte per l’administració. Que bo! I quina pena que tota aquesta torrentada de gracietes i graciotes hagi de ser a càrrec de l’erari públic. O és aquí precisament on hi ha a la gràcia, en el fet que facin tots aquests dois i encara ens cobrin? S’ho deuen passar bomba.
