Mentir per sobre les possibilitats

Amb un document oficial de dimissió del cap de la inspecció educativa, Guillem Estarellas negava a la Ser que aquesta s'havia produït. L'exercici de la infàmia requereix la pràctica sistemàtica de la mentida. I la destrucció de proves: instruccions no escrites per elaborar llistes negres de menors i així, si transcendeix, atribuir-ne la culpa a l'excés de zel d'un subordinat. La simulació que la normalitat continua vigent implica cada pic l'exercici de més violència sobre la realitat. Per sort, queden persones que han decidit no excusar-se en l'obediència deguda: inspectors, directors, professors... Els deu estranyar. Han banalitzat tant l'engany que el dia que caigui Bauzá tots diran que aquestes barbaritats eren coses de l'apotecari en exclusiva. Enmig de tot, queda un espai per a la rialla. Són tan inútils que ni saben dir mentides bé. O pretenen dir-ne unes que excedeixen les seves capacitats.