Opinió 19/07/2014

Molta barra, la costa de la mort i la taronja mecànica

i
Bartomeu Picornell
3 min

Una entitat ha atorgat una bona nota al Govern balear en transparència i ningú, llevat del Govern, li ha fet cas. És clar, ha confós transparència amb evidència. El cinisme, per ser bo, demana un actor evident. No estam en condicions de negar aquesta virtut al nostre executiu regional, de tercera, quan sosté que no té res a veure amb el llibre d’estil d’IB3 i és obvi que el seu autor és la mateixa persona o un clon de qui redacta els cèlebres tuits del president Bauzá. No paga la pena que comentem la pallassada. Basta admetre que tenen un 10 sobre 10 a transparentar cara dura.

Fill d’aquesta semiòtica cínica de llengua de serp podria ser el fet que l’única -crec- iniciativa legislativa que els conservadors han aprovat als socialistes sigui sobre el dret a la mort digna. El PSOE elegí diumenge passat qui serà el seu nou secretari general per vot directe dels afiliats. Es tractava d’una “consulta”, ja que els estatuts vigents no permeten l’elecció per sufragi universal del dirigent. És a dir, s’optà per permetre el que es nega als catalans partidaris del dret a decidir. El sistema d’elecció era majoritari d’una sola volta. Pedro Sánchez guanyà sense assolir més del 50% del vot. En tornar de vacances, s’haurà d’acarar a Rajoy per oposar-se a l’elecció de batles per un sistema majoritori d’una sola volta, el mateix amb què ell ha estat triat. Amb tot, dels grans partits, el PSOE és qui, de moment, ha fet més passes per la democratització interna. Però els temps que corren, més que passes, requereixen gests contundents. Aquesta setmana ha estat notícia de portades -i de crítiques d’analistes amics- que un partit complís amb el seu compromís electoral de no votar Juncker. M’ha impressionat més que això la fotografia del Parlament europeu pràcticament buit mentre s’hi debatia sobre la massacre a Gaza. O que, de sobte, s’hagi deixat de parlar dels fons de pensions dels eurodiputats i, també, dels diputats a Corts. El problema no és que els gestioni una Sicav. El problema -i qui no ho entengui s’ho ha de fer mirar- és que milions de persones que no saben si tendran una pensió ni tenen doblers per dedicar-los a un fons privat han de pagar amb els seus imposts la jubilació dels seus representants, d’uns representants que els asseguren garantir-los el dret a una pensió pública, mentre ells, per si de cas, accepten el donatiu públic d’una pensió privada.

Així s’arriba a la costa de la mort. Una, no metafòrica sinó ben real, la tenim a Magaluf. Milers de turistes britànics hi arriben cada estiu amb la sana intenció de suïcidar-se i alguns, fins i tot, tenen èxit i un moment de glòria a la premsa. No és cert que no s’hagi diversificat. Aquí hi ha un segment especialitzat en turisme de suïcidi. Qualsevol diria que l’Associació Anglesa de Famílies Partidàries de l’Avortament Retroactiu subvenciona els viatges d’aquests al·lots. O l’Associació Anglesa de Defensa del Dret a l’Eutanàsia Precoç. Una passejada per Punta Balena faria les delícies d’Anthony Burgess i d’Stanley Kubrick. No em negareu que és el paisatge ideal per a una segona part de La taronja mecànica amb tots aquests “drugos” de farra. Desenganem-nos. El que eufemísticament denominam “turisme de gatera” no ens perjudica com a destinació, sinó que ens fereix l’autoestima. És per això que tan sols preocupa quan surt a la llum pública.

Per acabar, els que estan a punt de suïcidar-se són els malmenats inspectors d’Educació. Sembla ser que, actuant amb la mateixa independència que IB3 respecte del Govern, algun departament tècnic ha decidit que el 90% dels projectes TIL presentats per les escoles i instituts -també els concertats- tenen un informe negatiu. Una bomba de rellotgeria que, supòs, no impedirà que la senyora Camps parteixi de vacances.

stats