Sàpiens

1. No sé si estau cansats que us recomanin Sàpiens. Una breu història de la humanitat, de Yuval Noah Harari. En tot cas, una recomanació més tampoc no farà gaire mal. Hi ha moltíssimes raons per llegir aquest llibre, per rellegir-lo, per anotar-lo, per anotar-lo, per discutir-lo, per comprovar la seva relació amb el Borges de Ficciones, perquè ens faci notar les esquerdes d'un pensament que fins ara crèiem coherent i sòlid, per aprendre històries i recordar-ne d'altres que ja sabíem ara contades des d'una nova perspectiva, per quedar-vos amb la impressió que heu llegit la Història, la de sempre, però que no us l'havien organitzada mai d'aquesta manera, sense tares eurocentristes, sense determinisme providencials, sense les periodificacions tòpiques, sinó amb altres que, almanco d'entrada, pareixen molt més ajustades al que han estat les evolucions de les cultures. I perquè, a més que hi gaudireu, Sàpiens us tornarà sempre a l'ara i aquí, a la qüestió immediata d'ordre moral i d'ordre moral. No conté cap promesa de salvació, ni perdició, ni tampoc ens engana dient que tot és en les nostres mans. Sí, en canvi, que convida a traçar un mapa d'allò que coneixem i allò que desconeixem.

2, “La història –escriu Yuval Noah– no es pot explicar amb un criteri determinista i no es pot predir perquè és caòtica. Hi ha tantes forces en joc i interactuen d'una manera tan complexa que una petita variació en l'impuls d'aquestes forces té com a resultat diferències enormes... És un sistema caòtic de nivell dos. El caos de nivell dos és el caos que reacciona a les prediccions de què és objecte i, per tant, no es pot predir mai de manera precisa... Les revolucions són impredictibles per definició. Una revolució predictible no arriba a esclatar a mai”.

3. Tornem ara al nostre 2015 electoral. Ja està que Podem no propugna una revolució, però més o manco en aquest termes se'n sol descriure la irrupció en el panorama polític. Com lligam això amb les frases anteriors? És obvi que les enquestes que els assignen uns magnífics resultats poden estar equivocades, però m'inclinaria per anar per un altre costat. Allò que no va ser capaç de preveure ningú va ser el seu èxit a les eleccions europees. Aquesta va ser la “revolució de Podem”, la que no s'esperava ningú. Ara en vivim les conseqüències. Aquesta és una de les raons per les quals la majoria dels atacs que rep erren el blanc. No fan front a una força que emergeix en aquest moment, sinó a una que emergí fa alguns anys, probablement, al voltant del 15-M. Mirant cap enrere prenen molt de sentit aquells estudis que revelaven que la major part de seguidors d'aquest moviment eren exvotants socialistes, les enquestes que indicaven que la immensa majoria de la societat espanyola o de l'estat espanyol s'hi sentia molt pròxima; o aquells altres que revelaven que les Balears va ser una de les comunitats autònomes on el 15-M va tenir més incidència. Ens estava passant per davant els nassos, mentre amb aires de superioritat se'ls convidava a entrar en política.

4. Diumenge passat a París hi hagué, si més no, dues manifestacions. A una, a favor de la llibertat d'expressió, hi assistí una gernació de persones. A l'altra, inserida dins la primera, hi assistí la casta mundial. La seva presència tenia un altre sentit. Els seus missatges eren tants i tan diferents, fins i tot enfrontats, enemics mortals si cal, tots ells, caps d'exèrcits, estan en contra, disposats a esclafar qui sospiten o qui volen sospitar que és rere els assassinats de Charlie Hebdo i la botiga kosher. La gernació clamava pels drets humans i per la llibertat d'expressió; ells, pel manteniment del seu domini. En alguns casos, un i altre objectiu estan entrellaçats; en molts d'altres, no.