Opinió 29/10/2013

De l'espoli fiscal: llenguatge i actituds

i
Bartomeu Picornell
3 min

Un economista mallorquí, independentista fins al moll de l'os i professor universitari, afirma, tot advertint que no ho hem de dir molt fort, que les millors balances fiscals per a les Balears es produïen durant el franquisme. Clar, si no es pagaven imposts... Als 90 del segle XX, es va viure el miratge que a les Illes existia un potent corrent autonomista empresarial i de dretes. Eren els temps de la campanya "Prou imposts cap a Madrid", que, en realitat, volia dir "prou imposts". Enmig del debat de l'ecotaxa, Gabriel Escarrer afirmà que els imposts servien per finançar operacions de canvi de sexe -es veu que per ell això és un vici lleig. Uns anys després, el banquer i promotor immobiliari Miguel Nigorra va escriure un article en què rebutjava qualsevol casta de compensació per la insularitat. Si repassam tota la literatura produïda al voltant del "greuge" fiscal, comprovarem que al capítol dedicat als andalusos i als extremenys es troba un llenguatge molt similar al que fan servir la patronal i el govern de Rajoy quan es refereixen a les persones en atur, als usuaris de la sanitat pública, als pensionistes, etc. En cas de realitzar-se una enquesta entre la població illenca sobre l'espoli fiscal, em tem que la resposta majoritària sobre el dolent de la pel·lícula no seria Madrid ni l'estat espanyol, sinó la classe política, la partitocràcia, el funcionariat...

Aquests dies s'haurà produït la clàssica polèmica sobre Halloween i la festivitat de Tots Sants. Davant la primera, el rebuig d'uns és similar al que expressen els espanyolistes en relació als castellers. Amb la percepció de l'espoli, succeeix el mateix. Dependrà del sentiment identitari, i no a l'inrevés, la sensació que aquest existeix. Per una persona que se sent espanyola hi podrà haver mal govern o injustícia, però mai robatori per part d'una potència estrangera. És Palma espoliada per la Part Forana? O Calvià, en benefici, per exemple, de Caimari? Ah, se'ls ha de compensar per no haver tengut un desenvolupament turístic. Segur? I les segones residències dels palmesans no són turisme? El cert és que barriades de la capital, molt més poblades que qualsevol poble, tenen menys serveis i de menys qualitat, mentre que els seus habitants paguen uns tributs més alts. Això ens parla molt de la idea de justícia social d'alguns partforanistes, però aquesta qüestió seria tema d'un altre article.

Per descomptat, servidor desitja un millor finançament i creu fonamental per assolir-lo aconseguir la complicitat de la ciutadania. Per això, pens que caldrà un canvi de llenguatge i d'actituds, que han d'estar més vinculades a la vivències de les persones. Sé que això no agradarà: Catalunya, amb la qual ens uneixen tantes coses, no ens serveix de guia. Allà, els greuges no han produït gaire més catalanistes, sinó que han conduït al fet que més catalanistes es facin independentistes. Si aplicam això al mallorquinisme polític, tendrem que un 10 o un 15% dels votants es faria sobiranista i no crec que amb això puguem anar a reclamar moltes millores.

Tenim algunes pistes. Tradicionalment, les demandes que han calat són aquelles que han anat associades a objectius concrets: hospitals, obres com el transvasament de sa Costera, etc. Modestament, proposaria que, en lloc de reclamar en funció del que es recapta i no torna, es reivindicàs a partir del que és òbviament inexcusable tenir i no tenim. Així, a corre-cuita, em vénen al cap algunes situacions que requereixen una forta inversió, són d'una humanitat elemental i bàsiques per a una economia que presumeix d'avançada i turística: Son Gotleu, Corea i Son Banya. Entre els nostres trets diferencials figura el fet de ser la comunitat autònoma més abstencionista d'Espanya. Per ventura, aquestes qüestions hi tenen alguna cosa a veure.

A part de per guanyar uns eurets, escriure articles és una forma que tenim perquè ens entenguin i perquè ens entenguem. Avui, em fa la impressió que no ho hauré aconseguit. De tota manera, cada dia tenc més present aquesta frase d'Arthur Koestler: "No pots evitar que la gent tingui raó per motius equivocats (...). Aquest temor de trobar-se en males companyies no constitueix una expressió de puresa política, sinó de manca de confiança en un mateix".

stats