Opinió 06/10/2013

La malnutrició infantil, cosa d'ONG

i
Bartomeu Picornell
3 min

Diuen que la fam esmola l'enginy. Deu ser aquesta la cínica filosofia que inspira la lluita contra el fracàs escolar que han emprès les nostres autoritats des de la negació sistemàtica que a les Balears hi ha problemes de malnutrició infantil. Segur que no es posaran vermells de vergonya en saber que l'ONG Ayuda en Acción finançarà un programa a Palma (a Son Gotleu i al Polígon de Llevant) per pal·liar els efectes de la crisi sobre els infants de cinc escoles, per assegurar no que aprenguin cap idioma sinó que mengin bé.

Clar que això no afecta el funcionament d'aquells col·legis on determinats consellers escolaritzen els seus fills. En ells, no s'aplicarà el famós bunyol til·lingüe desencadenant de la vaga. En ells, s'hi fa la immersió que provoca urticària al president Bauzá, però es tracta d'una immersió en anglès i així canvia la cosa. Mentrestant, a les Balears de les meravelles, Ayuda en Acción ens recorda que una alimentació adequada és bàsica perquè "els nins i les nines de les noves famílies en risc d'exclusió com a conseqüència de la crisi tenguin les mateixes oportunitats d'aprenentatge". La igualtat bàsica d'oportunitats serà pagada pel tercer sector i no per les nostres institucions d'autogovern, més interessades a finançar els experiments del doctor Kovacs. Per mi, és la notícia del dia en què comença aquest curs que havia de ser tan normal. Tan normal com que la solidaritat privada, abans centrada en Àfrica i en Sud-amèrica, hagi de tapar els escandalosos buits on no actuen les àrees de benestar social que pagam amb els nostres imposts perquè l'administració competent està més ocupada en altres batalles.

La política educativa del Govern és pija , d'extrema dreta i classista. Si una cosa té la consellera d'Educació, Joana Maria Camps, és que, per molt que ho intenti evitar, és transparent com ella tota sola. Intenta vendre el TIL amb les habilitats adquirides en la seva professió d'agent de la propietat immobiliària. Cada habitatge va adreçat a un comprador model i la promoció ha de respondre a les seves característiques. La senyora Camps repeteix que el seu producte és molt indicat per a famílies amb fills que aniran a la universitat, ja que se n'exigeix un determinat nivell en determinades carreres, facilita l'accés a la bibliografia en totes, etc. Sabem, doncs, a qui parla. Són persones amb expectatives que els seus infants cursin estudis superiors. Probablement, elles ja en tenen. Els seus infants no pateixen cap problema o cap problema important de fracàs escolar i, si en pateixen, els recursos econòmics familiars ajuden a pal·liar-los. Saben que, en condicions normals, amb més o manco esforç, hi arribaran.

Queda clar, doncs, que el TIL no és per donar resposta a aquesta qüestió. L'hipotètic comprador del TIL representa aproximadament -són dades del Govern corresponents a 2011- el 7% de la població, (aquest és el percentatge de joves menors de 30 anys amb estudis superiors a les Balears). Les característiques socioeconòmiques d'aquest segment coincideixen a grans trets amb el que es coneix com a classes mitjana-alta i alta. Mirau també quines són les escoles que donen suport al TIL: Mare Alberta...

Per respondre al fracàs escolar, durant la passada legislatura, l'Ajuntament de Palma implantà un programa de reforç -de "classes de repàs"- que es duia a terme als centres educatius fora de l'horari lectiu. Se'n beneficiaven especialment infants de classe baixa de les barriades perifèriques de la ciutat, les potencials víctimes de l'abandonament escolar prematur. Sabeu quina va ser una de les primeres mesures del batle Mateu Isern quan arribà? Reduir aquest programa a la mínima expressió. Si us hi fixau, darrere hi ha la mateixa filosofia que en la negació de la malnutrició infantil. Tot és una qüestió de prioritats.

Veuen tan sols allò que els interessa veure, encara que allò que no els interessa veure tengui les dimensions d'una muntanya. Perquè per fer-nos càrrec del problema de l'alimentació dels infants en edat escolar en les nostres comunitats, basta prendre nota d'això. Del programa d'Ayuda en Acción, se'n beneficien una escola d'Aragó (1.349.467 habitants); sis de Catalunya (7.570.908 habitants); tres de València (5.129.266 habitants); quatre de Madrid (6.498.560 habitants); una d'Andalusia (8.449.985 habitants); i cinc de les Balears (1.119.439 habitants).

stats