El Banc d'Espanya força Sáenz a dimitir

Barcelona.Amb la dimissió d'Alfredo Sáenz, anunciada ahir, acaba una de les carreres professionals més influents, intenses i llargues en la formació dels dos principals bancs sistèmics espanyols: el BBVA primer i el que ara és Banco Santander. Sempre amb permís de CaixaBank, el directiu nascut a Biscaia el 1942 va ser clau en la formació dels dos conglomerats financers sorgits de la primera reestructuració bancària dels anys 80 i 90 del segle passat.

Alfredo Sáenz ha hagut de plegar en plena discussió sobre la seva "honorabilitat" per mantenir el càrrec de vicepresident i conseller delegat al Santander. Els fets, una mica rocambolescos, es remunten al 1994, el mateix any en què Banesto va passar a l'òrbita del Santander.

Sáenz, que va ser col·locat pel Banc d'Espanya al capdavant de Banesto gairebé de manera immediata després que fos intervingut el 28 de desembre del 1993, va intentar reflotar l'entitat amb la recuperació del màxim de crèdits de dubtós cobrament. Van demanar que els empresaris avalessin amb el seu patrimoni els crèdits que s'havien renovat de manera automàtica els últims anys. Va ser el cas de l'empresari amb negocis a Catalunya Pedro Olabarria Delclaux i dels seus socis, que van rebre una querella criminal de Banesto per un presumpte delicte d'estafa i alçament de béns. Van passar 15 anys fins que, el desembre del 2009, l'Audiència Provincial de Barcelona va condemnar Sáenz; l'exdirector general del banc a Catalunya, Miguel Ángel Calama, i l'advocat extern, Rafael Jiménez de Parga. Sáenz va ser condemnat a sis mesos de presó per un delicte d'acusació i denúncia falsa, ja que l'Audiència va determinar que el Grup Olabarria no existia com a tal. A més, la sentència va ordenar una indemnització de 100.000 euros a un dels afectats per reparar els danys i perjudicis causats per l'ingrés a la presó després que es descobrís una "prevaricadora actuació judicial".

Reducció del Suprem

El següent episodi apareix el 25 de març del 2011, quan el Tribunal Suprem ho va rebaixar a tres mesos de presó i a la inhabilitació per exercir el càrrec al sector bancari. La sorpresa va arribar quan el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero li va concedir l'indult en l'últim consell de ministres de la legislatura, cosa que eliminava també la possibilitat d'inhabilitació.

Aquest últim detall no és casual, perquè un reial decret del 1995 sobre regulació bancària estableix que és necessari que els banquers siguin "honorables". Com que Sáenz havia estat condemnat, havia perdut aquesta condició. L'indult socialista va intentar esmenar aquest problema, però el febrer passat el Suprem va revocar aquest punt de l'indult. Sáenz va recórrer per mantenir-se en el càrrec, però el tribunal va tornar a anul·lar els efectes administratius del perdó de l'anterior govern de Rodríguez Zapatero i en va mantenir només l'indult penal.

Gairebé de manera simultània, el Banc d'Espanya va entrar en escena i va incorporar les recomanacions fetes per l'Autoritat Bancària Europea (EBA, en anglès) sobre l'honorabilitat dels banquers. La primera interpretació, d'acord amb el govern de Mariano Rajoy, que el Banc d'Espanya va fer sobre aquests consells de la patronal europea va ser un intent de salvar Sáenz, ja que va valorar la seva honorabilitat com a banquer aferrant-se a la seva trajectòria.

Amb tot, el Banc d'Espanya s'havia de pronunciar definitivament la setmana que ve sobre un assumpte espinós en plena eclosió d'altres casos de corrupció a les antigues caixes. Així, Sáenz ha preferit no esperar i ahir va presentar la dimissió. El responsable de la divisió d'assegurances, gestió d'actius i banca privada el substituirà.

Relleus a la direcció i al consell

El Santander ha decidit nomenar vicepresident Matías Rodríguez Inciarte, a més d'aprofitar l'avinentesa per renovar part del consell d'administració. Manuel Soto deixa el seu lloc a favor de Juan Miguel Villar Mir, que serà conseller independent. Un altre nom conegut, Guillermo de la Dehesa, passarà a ser el màxim responsable de la comissió d'auditoria i vicepresident tercer del consell. L'exministra del PP Isabel Tocino passarà a la comissió executiva.

Sáenz marxa amb una indemnització de 88,1 milions d'euros (només comparable a la rebuda per l'actual president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, en la seva etapa anterior de conseller delegat del BBVA), després de 19 anys amb diversos càrrecs al banc. L'executiu més ben pagat del sector va cobrar 8,2 milions l'any passat, tot i la reducció pactada del 29%.

Banca Catalana i Banesto

Amb tot, deixa el càrrec un dels executius més valorats al sector financer espanyol durant els últims 30 anys. Pedro Toledo el va col·locar per aixecar Banca Catalana, un cop intervinguda. Va ser la primera operació del Banc de Biscaia, que més tard formaria el BBVA amb el Bilbao i Argentaria. Però també va ser un puntal imprescindible en l'altre gran grup en formació, ja que Emilio Botín el va ratificar al capdavant de Banesto fins que el 2002 va accedir al càrrec que ha exercit fins ara.

Alfredo Sáenz va reflotar Banca Catalana i Banesto, però també ha estat qui ha decidit fusionar aquesta última entitat amb la matriu del Santander. El comunicat del banc d'ahir va ser prou clar: durant els anys que Sáenz ha estat conseller delegat, el grup gairebé ha quadruplicat el seu volum, passant d'uns actius de 358.138 milions a 1,25 bilions, i d'uns fons gestionats de 453.384 milions d'euros el 2001 a 1,39 bilions. S'ha consolidat, així, com el primer banc de la zona euro per capitalització borsària.