El Banc d'Espanya pressiona més per acabar amb la guerra de dipòsits
BARCELONA.El governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, ha decidit rematar la guerra del passiu abans de deixar el càrrec (li queden tres mesos). Un reial decret del juny de l'any passat va instaurar una taxa addicional per als bancs si pagaven per sobre d'un tipus d'interès (3,14% per als dipòsits a un any). D'aquesta manera, l'entitat reguladora va voler acotar l'oferta dels denominats superdipòsits , que constaven de tipus per sobre del 4%.
Fernández Ordóñez ha considerat sempre que pagar aquestes rendibilitats és perillós per a la salut financera del sector. Però la veritat és que el reial decret no va aconseguir el seu objectiu i els bancs van mantenir la pressió de les remuneracions elevades després de l'estiu. El Banc d'Espanya va revisar per segona vegada a la baixa el llistó del tipus d'interès al novembre i va estipular que, per sobre del 3,11% a un any, els bancs havien d'incrementar l'aportació a l'FGD. La guerra del passiu es va mantenir fins a la primera injecció de capital del Banc Central Europeu (BCE) del desembre.
La tercera revisió es va produir dimecres, segons publica el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), i n'ha rebaixat un altre cop el límit, fins al 2,67% per als dipòsits a 12 mesos. Aquestes revisions tenen un segon objectiu: incrementar la disponibilitat de diners de l'FGD, que ha de pagar bona part dels rescats de les entitats privatitzades. La Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) i Unnim han estat adjudicades al Banc de Sabadell i el BBVA, respectivament. Però aquestes dues entitats només han pagat un euro (tenen altres costos indirectes), mentre que l'FGD cobrirà el 80% de les pèrdues futures durant 10 anys.
L'FGD, una entitat que disposa dels fons que aporten els bancs i caixes, té actualment un pressupost de 2.300 milions després de les dues subhastes referides. Però la setmana passada la CAM va reconèixer que havia d'afrontar sanejaments addicionals de 1.700 milions, cosa que vol dir que l'FGD es quedarà amb només 600 milions.
CatalunyaCaixa, a punt de venda
Aquesta xifra és clarament insuficient per afrontar les tres subhastes pendents aquest any: Banco de Valencia, CatalunyaCaixa i NovaGalicia. Això vol dir que l'FGD haurà preveure altres maneres d'incrementar els seus fons. Hi ha la possibilitat d'endeutar-se i d'emetre deute, que Brussel·les no veu amb bons ulls, i també una tercera opció d'avançar el que paguen els bancs durant un any, que podria sumar 2.000 milions.
D'altra banda, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va confirmar que la setmana que ve es repartirà el llibret amb les condicions de venda de Banco de Valencia i CatalunyaCaixa. L'entitat catalana estava previst que es privatitzés al novembre, però De Guindos va admetre que hi ha certa pressa per accelerar el procés de reprivatització d'aquestes entitats, segons informa ACN. De Guindos també va remarcar que d'aquí 15 dies s'hauran d'aprovar els plans dels bancs per provisionar 52.000 milions.
