La Caixa vol conservar el grup industrial

Barcelona.El consell de ministres del 4 de maig va presentar l'avantprojecte de la llei de caixes sense fer cap referència als grups industrials que durant molts anys han format aquestes entitats financeres, ara transformades en bancs. A Brussel·les no li ha agradat mai que la banca manegui grans participacions empresarials. Però el text preliminar de la llei es va referir només a la reducció de les participacions que les caixes tenen en els bancs que han creat. En cap cas es referia a un possible desmantellament empresarial, tal com temien les poques caixes sanes que han quedat (CaixaBank, KutxaBank i Unicaja). En canvi, les entitats que han rebut ajudes públiques sí que hauran de reduir el seu volum i centrar-se en el negoci purament bancari en el seu lloc d'origen.

Una vegada superat aquest escull, s'albira una altra onada, la de les obligacions de solvència de Basilea III, la normativa que lidera l'Autoritat Bancària Europea (EBA) per garantir que el sistema financer pugui superar una altra crisi com la iniciada el 2008. Una de les penalitzacions més severes és la que té a veure amb les participacions de control que els bancs tenen en empreses. La norma europea estableix que el capital de màxima qualitat dels bancs ha d'arribar al 9% el 2019, un percentatge que les entitats espanyoles han assolit set anys abans perquè així es va establir l'any passat amb el rescat rebut de les autoritats europees. Basilea no prohibeix que els bancs mantinguin un grup industrial, però sí que estableix una mena de penalitzacions que es mengen els nivells de capital.

CaixaBank, en el 10,5%

CaixaBank ja ha superat aquests requeriments, i va acabar el primer trimestre d'enguany amb uns recursos propis de màxima qualitat (Tier1) del 10,5%. Però caldrà veure de quina manera es redueix aquest nivell amb les penalitzacions que suposaran les actuals participacions industrials del grup.

Sempre s'ha dit que amb les participades del grup industrial de La Caixa un ciutadà pot viure tot un dia sencer. Des de pitjar un botó i que s'encengui el llum fins a cuinar el sopar (Gas Natural), passant per trucar pel mòbil (Telefónica) o senzillament poder-se dutxar (Agbar) i omplir el dipòsit de gasolina (Repsol). L'entitat catalana sempre ha considerat estratègics aquests segments del sector serveis, i també com un valor segur d'ingressos a través de dividends. Els resultats de les participades de CaixaBank (bàsicament Repsol i Telefónica i, en menys mesura, els bancs internacionals) es van incrementar un 22,8% l'any passat, mentre que el benefici atribuït va caure un 78,2% a causa de les provisions per sanejar el sector immobiliari.

Optimitzar participades

Ara l'entitat que presideix Isidre Fainé estudia la fórmula d'optimitzar l'encaix de les participades. Però no hi ha cap estratègia definida, segons assegura un portaveu de l'entitat. La Caixa (Criteria CaixaHolding) agrupa la presència a Gas Natural, Abertis i Agbar, mentre que CaixaBank, en canvi, va escollir ja des de bon començament integrar les participacions que generen més dividends: Telefónica i Repsol.

Una de les possibilitats per reduir la penalització de la normativa europea podria passar per tornar a unificar totes les participades a La Caixa, una opció que l'entitat no confirma. Puntualment, hi pot haver algun moviment en les participacions de les anomenades joies de la corona , però "són petits ajustos", van destacar les mateixes fonts. Una d'aquestes operacions, per exemple, és la venda del 3% d'Abertis a OHL, per 342 milions.

Hi ha altres actius que són prescindibles, com els parcs d'oci. La Caixa ha venut a Investindustrial la seva presència a Port Aventura (i n'ha obtingut 65 milions de plusvàlues) i també s'ha desprès del parc temàtic Isla Mágica, heretat de Banca Cívica, que ha passat al grup francès Looping Group. De fet, pràcticament tot el grup empresarial que s'ha integrat procedent de les cinc caixes de Banca Cívica i de Banc de València està en venda (vegeu el quadre). L'últim exemple conegut és la venda de la participació superior al 8% que mantenia a Tubacex. El problema és aconseguir guanyar diners en aquestes operacions. Tal com està la situació econòmica, ni les participades que cotitzen a la borsa ni les que no hi són han obtingut revaloritzacions sobre el seu valor en llibres, cosa que fa difícil obtenir plusvàlues.

Així doncs, CaixaBank reduirà el seu pes industrial a poc a poc, buscant criteris de rendibilitat. La gran banca espanyola (Santander i BBVA) ja ho va fer fa 15 anys. Llavors, les caixes no van agafar el relleu, però sí que van mantenir un cert compromís amb el territori i van formar petits conglomerats industrials locals. La Caixa i Caja Madrid van ser les dues referències d'aquesta estratègia. Segons fonts del sector, la primera experiència progressa adequadament i la segona no tant, amb la creació de Bankia.